Crítica: Ambulantis a La Vilella – Viatjar és enyorar allò que mai ja no trobarem quan tornem.

Crítica: Ambulantis a La Vilella – Viatjar és enyorar allò que mai ja no trobarem quan tornem.
5 (100%) 1 vote

Nota: 8,5 sobre 10

La Vilella torna a arriscar. Ambulantis és un muntatge que no es pot descriure com “teatre”, ni com una “performance”Ambulantis és un viatge. I són els ¿espectadors? els que fan el viatge. De dues en dues, les persones entren en un laberint que, sense  gairebé paraules, ens explica una historia. Una història que cal sentir amb el tacte, amb l’oïda, amb el nas, amb el gust…

Ambulantis ens parla dels viatges. Dels que fem per plaer, dels que fem per necessitat, dels que fem per obligació… parla de l’origen, parla de la ruta, del retorn, de l’enyorament…

Ambulantis, un espectacle que ens parla dels viatges a La Vilella

Anton Coimbra, Daniela Morales, Francisca Mujica, Mercè Rua i  Magdalena Staniewicz han creat un teatre ple de sensacions que cadascú ha de viure a la seva manera. Cada persona farà el seu propi viatge, perquè cada persona porta el seu propi equipatge.

Ambulantis és una creació col·lectiva de tots els intèrprets, i això fa que estigui ple de detalls diferents. El laberint ens recorda els passadissos dels cinemes antics, amb un acomodador que ens guia amb una lot… o els passadissos de la por, on la foscor no ens deixa veure res i hem de tirar endavant a palpentes, sense saber què ens trobarem al final.

Ambulantis, a La Vilella, és un risc. Un risc que val la pena córrer. Quan sortim d’Ambulantis ja no som els mateixos que quan hi hem entrat. El viatge també ens deixa marca.

Esperem que tornin aviat. Ens ha deixat el regust de voler repetir-lo!


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *