Crítica: Balla amb mi

Nota: 9 sobre 10

17 cançons, un actor i un músic. El Maldà presenta un concert teatralitzat a partir de cançons conegudes del teatre musical nord-americà d’autors com Richard Rogers, Jonathan Larson o Stephen Sondheim. Amb direcció de Xavi Casan i amb l’adaptació en català de les cançons, per Jordi Galceran, David Pintó, Toni Vinyals i Cesar Aparicio.

La posada en escena és molt simple. A l’escenari només hi apareix el piano, l’únic element imprescindible per al concert. L’actor, Toni Vinyals, basant-se únicament de la seva veu i el moviment del seu cos, interpreta cada cançó amb tota l’ànima, força i delicadesa, expressant felicitat, tristesa, amor o desamor i fa uns canvis de registre molt impressionants. La distribució del moviment escènic està molt equilibrat, tan pel que fa al moviment i els canvis d’espai de l’actor en els diferents temes, com en la il·luminació.

Un recorregut per la música de Broadway a aquest espectacle de Barcelona

La seva veu és greu, profunda, forta, però també tendra, suau i sincera quan la interpretació ho demana. Aquesta, ens transporta perfectament a les diferents situacions i emocions que plantegen les cançons que anem escoltant. El punt en comú que tenen tots els temes musicals: és l’amor. Un sentiment plantejat amb molts diferents matisos i punts de vista.

balla-amb-mi-malda2

Aquest viatge a través dels diferents temes musicals, fa passar per molts estats d’ànim i emocions diferents a l’actor. Un repte molt interessant i amb molt mèrit per part de Toni Vinyals, qui des del primer moment s’entrega i ho dóna tot amb una veritat que traspassa i arriba perfectament a l’espectador. A més de cantar molt bé, també es mou i balla excepcionalment bé.

El pianista de l’obra, Marc Garcia-Rami, qui també s’entrega i ho dóna tot a través de la música, té protagonisme més enllà d’intèrpret al piano. Aquest intervé interactuant i cantant en alguns moments de l’espectacle acompanyant a Vinyals.

Una vegada més, “Balla amb mi ” és un espectacle de petit format programat en una sala molt adient, gràcies a la seva acollidora estructura, informal i única. El Maldà és una gran troballa per a aquest tipus d’espectacle.

espectaculos barcelona

Te interesará:

Crítica: La Corte de Faraón Nota: 7 sobre 10 Corría el año 1910 cuando se estrenó en el Teatro Eslava de Madrid La Corte de Faraón con libreto de Guillermo Perrín y Miguel de Pal...
Crítica: Oliver Twist – T. Gaudí Nota: 7 sobre 10 LA cia MAGATZEM D'ARS ha estrenat al Teatre Gaudí, el seu musical sobre la història d'Oliver Twist de Charles Dickens. Un musical de ...
Presentació de la 30a temporada de FOCUS Focus presenta una temporada que té de tot i força. Els teatres del grup, Romea, Condal, Goya i Villarroel ofereixen una cartellera ben variada on tot...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *