Crítica: Bollywood, Bombay, Barcelona… un trepidant viatge d’il·lusions

Crítica: Bollywood, Bombay, Barcelona… un trepidant viatge d’il·lusions
5 (100%) 1 vote

Nota: 7.5 sobre 10

Entrem a la Sala Palau i Fabre a les vuit en punt. Fa olor a inciens i sona música de Bollywood. Seiem. Dos nois vestits amb saris hindús (de dona) reparteixen folletons de classes de Bollywood, saluden efusivament al públic i criden esbojarrades: “Welcome to India”. Així comença l’obra de teatre que es representa des del 8 de novembre i fins al diumenge 2 de desembre a la Seca Espai Brossa.

Bollywood, Bombay, Barcelona a Escenari Brossa ens apropa a la India

La primera impressió; una benvinguda a l’estil de La Cubana, “ara veurem una comèdia”, i sí però no. “Bollywood, Bombay, Barcelona” és una tragicomèdia de denúncia, crítica amb un problema molt actual; el de la inmmigració. Ens retrata la convivència de 3 joves hindús arribats a Barcelona buscant “El Dorado”, podríem dir. Són tres nois alegres, optimistes i positius, però tot té un límit i aquest és la injustícia.

Tenen dificultats per trobar feina, els sous que els paguen són miserables i l’entorn els prejutja i esta massa pre-disposat a atacar-los. Les dues veïnes, dónen el toc més còmic a l’obra, exagerada i esperpènticament divertit (tot i ser molt TRAGIcòmic, en realitat, el que ens reflecteixen). La Rafi i la Mari Àngels, dos estereotips de dones grans: una molt catalaneta, de Santa Espina i groc per tot arreu i l’altra molt “españolita” de faralaes, toros i Manolo Escobar.

Plors i colors a Bollywood, Bombay, Barcelona

L’acció discorre entre la realitat i la il·lusió. Els somnis que els permeten evadir-se de la crueltat i la cruesa es manifesten a través dels balls, les cançons i els colors de les pel·lícules de Bollywood. Amb la dansa ens transmeten l’esperança que s’aferren en no perdre, aquests immigrants que arriben a Europa buscant una vida millor: “Si esto fuera película de Bollywood sería un baile tan gigante que derrumbaría todo muro y todo frontera”

Un viatge d’il·lusions i de decepcions

El més destacable de l’obra són l’escenografia i ells tres, sens dubte. Escenari Brossa sempre és força austera, en el primer aspecte, l’espai i els recursos de les obres que normalment s’hi representen (moltes en una fase inicial de divulgació), no dóna per més.

Doncs, de nou, “menys és més”; una llitera de fusta es converteix en un taxi, en 2 balcons per les veïnes, en el decorat perfecte per mostrar l’adaptabilitat i la flexibilitat de 3 nois que volen que se’ls accepti, que volen aprendre l’idioma i els costums de la gent de la ciutat de Barcelona.

Els tres actors, molt joves per cert, ho fan de cine, tots tres. De cine de Bollywood… i de Hollywood. Em van recordar una mica a aquelles estrelles cinematogràfiques, que actuaven, cantaven I ballaven, tot complet i tot molt aconseguit. I SÓN DIVERTIDÍSSIMS. Ens van encantar el Marc Tarrida, l’Abel Reyes i el Francesc Marginet.

Una obra una mica caòtica i massa ràpida

On està la trampa? Doncs, potser diríem que el fet que les escenes còmiques ho siguin tant, i que es passi tant de pressa de la comèdia al drama, no ens dóna temps a pair el procés ni a posar-nos en la pell, morena i cansada, d’aquests hindús desesperats. Intenta fer-nos sentir coses massa oposades en molt pocs minuts i això, sobretot en teatre, és complicat.

La Compañía Dúo Fácil i Líquido Teatro ens presenten una peça molt original, amb un aire tan fresc i motivador, tot i la tristesa de la situació que reflecteix, que no us la podeu perdre.


 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *