Crítica: Bonus Track al Teatre Lliure

4.5 out of 5 stars (4,5 / 5)

Al Teatre Lliure de Gràcia podem veure-hi des del 15 d’octubre i fins el proper 15 de novembre, l’obra BONUS TRACK, dirigida per Carol López.

La directora segueix dibuixant el retrat generacional que ja ens mostrava en algunes de les seves obres anteriors com Una història en quatre parts, V.O.S. i Last Chance, i amb alguns actors recurrents sense la complicitat dels quals, remarca Carol López, l’obra no seria el que és.

Bonus Track, una obra que continua dibuixant un fantàstic retrat generacional

Bonus Track és una història que parla de la gent d’ara, la que en té quaranta i pico… apropant-se a la cinquantena, però també parla de la gent, en general, de la de sempre, dels somnis que teníem de joves i de la realitat que ens trobem passades unes dècades, i de que no cal que sigui pitjor, però quasi sempre és diferent del que havíem imaginat. Carol López deixa un missatge optimista; sempre hi ha un Bonus Track; mai és tard per reinventar-se o per tornar-ho a intentar. 

Bonus Track, una història sensible, com les que ens rodegen a molts, plena d’humor, d’ironia, de melancolia i un regust d’experiència suficient per saber del que parlem, però no tanta com per no tornar-ho a repetir.

M’ha encantat tornar al Teatre Lliure de Gràcia, que em queda tan a prop de casa i on m’hi sento tan còmoda, tot i haver de deixar una butaca desocupada entre el meu acompanyant i jo, però és el que té la normalitat-Covid19. En l’obra, per cert, hi trobem també referències a aquest tema tan actual que ja no podem obviar quan expliquem històries d’ara.

Una obra tan propera que ens fa sentir com a casa

Bonus Track ens fa sentir a casa, o a casa d’uns amics, amb els problemes que ens rodegen a tots i que ens farceixen també; ens fa reflexionar sobre les preocupacions de l’edat, dels anys que passen i les coses que hi succeeixen i les que no, però per damunt de tot ens fa gaudir.

Hem sortit amb ganes de fer una canyeta i xerrar i comentar el que havíem vist, desfogats com qui surt de la consulta del psicòleg, hem rigut moltíssim i ens hem emocionat. Ens ho hem passat de conya i hem recordat que ens agrada tant anar al teatre i que no podem deixar de fer-ho perquè la cultura, a part de segura, ÉS SALUT.


  • El que més m’ha agradat (2 coses): l’originalitat de la posada en escena, molt cinematogràfica i moderna i els actors (excepcionals tots sis).
  • El que menys m’ha agradat (em costa): hi ha alguns «gags» o flaixos surrealistes, en les escenes, que de tan conceptuals que són, en alguna ocasió, no s’entenen (per dir alguna cosa).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *