Crítica: Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany

Crítica: Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany
5 (100%) 1 vote

Nota: 9.5 sobre 10

La Carme Sansa ens fa un regal d’aquells que s’aprofiten des de la primera paraula. Un recital amb textos i cançons de la Maria Aurèlia Capmany.

Comença amb una de les seves Cartes Impertinents i confessa que és una assasina, sense remordiments. Una assassina que ha matat l’àngel de la llar. Aquell angelet que li recorda contínuament els seus deures com a mestressa de casa, que la persegueix i la fa estar amatent als desitjos dels altres… menys dels seus. Una mestressa de casa que, un dia, decideix liquidar aquell corcó.

Ara que sóc dona emancipada, faré lo que em doni la gana.

Els textos de Maria Aurèlia Capmany estan plens d’ironia, i són com un bon àcid, que ens crema les conciències i ens remou. Fa servir l’humor per espolsar-nos les tradicions que ens han imposat. Ens mostra el món de forma molt clara. El seu humor no amaga la denúncia que hi ha rere cada text.

Carta d’una obrera a una senyora de bé que es dedica a fer conferències sobre l’emancipació de la dona.

Carme Sansa, amb Jaume Mallofré a l’acordió, han creat un espectacle que és una explosió de la paraula ben escrita, del text ben fet. Un homenatge a la coherència d’una dona que va lluitar per allò que creia just… per allò pel que encara estem lluitant.

Mai no seré prou vella ni prou covarda per tornar a començar amb les mans buides.

Carme Sansa ens diu i ens canta la Maria Aurèlia Capmany i ens la porta, una miqueta, davant nostre. Amb els seus textos i les seves cançons ens esperona a no defallir, fem el que fem, si n’estem convençuts.

A la Sala Versus hi trobareu un petit espectacle que us farà grans.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *