Crònica del concert dels Amics de les Arts a Barcelona – Cruilla XXS

Crònica del concert dels Amics de les Arts a Barcelona – Cruilla XXS
5 (100%) 1 vote

Que la nostra victòria sigui només fer-nos els dies més dolços.

Aquest va ser el desig dels Amics de les Arts quan van obrir el seu concert. Un concert que va recuperat cançons de discos ja publicats i va presentar en directe cançons del nou disc, que havia de sortir (El senyal que esperaves) al març i que ara sortirà a l’octubre.

El Cruïlla XXS va acollir el concert d’Els Amics de les Arts al Camp Nou

Els Amics de les Arts són un dels grups de música catalana més coneguts de l’actualitat. I també són grup sense complicacions. No van fer un gran muntatge a l’escenari, no van necessitar una orquestra ni més músics per donar força a les seves cançons. Només ells tres (han passat de ser un quartet a un trio), i una violoncel·lista, la Maria de Palol, que va donar profunditat a les cançons.

Unes cançons amb molt bons arranjaments musicals que no distreuen de la lletra. Una lletra cantada per les tres veus dels seus components, Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué. Tres veus que saben combinar molt bé i que controlen amb mà ferma. Saben què pot cantar cadascú, quina és la tonalitat i el color de cada veu, i en saben treure profit.

En aquest espectacle han incorporat la figura d’una ballarina que, vist des de platea, no aporta res i, fins i tot, feia nosa perquè interferia en el camp visual entre el públic i l’escenari. Una aportació a l’espectacle que sembla improvisada (tot i que van dir que portaven temps treballant-hi). Malgrat això, el públic ho va aplaudir també. En aquest concert, el públic tenia ganes d’espectacle.

Les cançons es mouen entre la quotidianitat de la vida, una quotidianitat on tothom s’hi pot sentir identificat… i, en algunes cançons, i afegeixen la part imaginativa… aquell moment on tots deixem volar la nostra ment i pensem en el que podria ser si tinguéssim l’oportunitat, o si fos possible… o si… Les cançons, a més, tenen un regust a música que ja és nostra, a música que ja hem sentit abans… són cançons noves però sembla que hagin estat allà des de fa molt de temps.

Entre cançó i cançó parlen entre ells i les converses inclouen el públic. Ens fan sentir com si fóssim un grup d’amics que està passant una molt bona estona, tots plegats. Saben crear un bon lligam entre l’escenari i la platea.

El concert l’obren amb Tots els homes d’Escòcia… i això ja fa aixecar part del públic del seient. La gent canta amb els Amics de les Arts, fa els cors, pica de mans, crida… la catarsi comença amb la primera cançó i no acabarà fins la darrera, 4-3-3. El tercer bis amb el que els Amics de les Arts s’acomiaden del seu públic.

“Tenim el millor públic del món! […] Tot, tot, tot, tot és gràcies a vosaltres”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *