Crítica: 200.000 mujeres – La Badabadoc

4.5 out of 5 stars (4,5 / 5)

Dins del festival Catbasur, la Badabadoc ha presentat 200.000 mujeres, un monòleg sobre una època fosca de la nostra història. Una època molt desconeguda: la cacera de bruixes.

Amb dramatúrgia d’Ana Tamayo i Ángela Palacios, i les aportacions documentals de Mercè Alegre, una experta en el tema, 200.000 mujeres ens explica què passava en una època on les dones eren acusades de bruixeria per qualsevol motiu: econòmic, social, de coneixements…

200.000 mujeres, un monòleg sobre les dones acusades de bruixeria

Els personatges passen davant nostre i ens expliquen una història que va de dona a dona. La transformació d’una dona a l’altra és subtil però eficaç.

«El meu ofici és sagrat!»

Ana Tamayo, dirigida amb molt d’encert per Ángela Palacios, és totes les dones. Totes les veus que apareixen en aquest muntatge: la dona vídua amb fills, la dona eixorca sense fills, la llevadora, la pietosa… totes són possibles objectius als ulls de qualsevol persona que decideixi que són bruixes.

«Jo vaig sentir el que deia el mossèn…»

Unes dones que, després de patir tortures, eren penjades. El delicte? Una acusació anònima. Qualsevol podia ser acusador. Qualsevol podia ser acusat.

«Qui m’ha denunciat?»

Una bona posada en escena d’atrezzo i disseny de llums

Un escenari amb pocs elements, els justos i necessaris per delimitar l’espai de cada personatge. Un joc de llums que acompanya les transformacions de personatge a personatge. Una llum gens estrident, gens blanca… gairebé sembla que estiguem en una època on l’única font d’il·luminació fos el foc. Una llum tènue, que crea moltes ombres.

El vestuari, monotònic, senzill, permet que Ana Tamayo pugui passar d’una dona a una altra amb pocs canvis. Les dones vesteixen de forma similar, només alguns detalls ens diuen que estem davant d’una o d’una altra. La roba és molt bàsica. Hi ha un bon estudi de la roba de pagès dels segles XVI i XVII.

«Vol les meves terres.»

Una acurada selecció musical

… I la música! L’espai sonor és una creació d’Alba Rubió. Una música i uns efectes sonors que ens acompanyen des d’abans que comenci l’obra fins que acaba. Una música que ens estremeix, que ens toca l’ànima i que ens fa sentir molt properes les dones que apareixen davant nostre. Un espai sonor, una música que es mereix una menció a part, perquè és una creació excepcional.

«Quanta bellesa en el cuidar! Ho vull fer tota la vida!»

200.000 mujeres, a la Badabadoc, que s’ha presentat dins del festival Catbasur ha estat la guanyadora per aclamació del festival. El muntatge és coherent i la història que explica és rodona. A més, és una obra que ens obre els ulls a una part de la nostra història que desconeixem i ens pica la curiositat per saber-ne més.

«Si ets dona llesta, et diran que ets bruixa.»

200.000 mujeres ens parla de dones que van viure fa 4 o 5 segles… però també ens parla de les dones d’ara. De les que són perseguides, de les que són acusades… de les dones que només han comès un crim: néixer dones.

«Si ser bruixa significa ser dona…»


  • El millor: la música que acompanya tot el muntatge. Emocionant.
  • El pitjor: el personatge introductori. No aporta res i és superflu.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *