Crítica: A Chorus Line, Broadway arriba a Barcelona

Crítica: A Chorus Line, Broadway arriba a Barcelona
5 (100%) 2 votes

Valoració: 8 sobre 10

El clàssic de Broadway dels anys 70, A Chorus Line, arriba al Teatre Tívoli precedit per l’estela mediàtica d’Antonio Banderas. Fa tants dies que en parlen els mitjans de comunicació que les expectatives són altes però el resultat és l’esperat. Bons números musicals i una senzilla trama que afavoreix el lluïment individual i grupal dels ballarins i ballarines del Teatre del Soho CaixaBank que presideix l’actor malagueny.

A Chorus Line és un clàssic de Broadway dels 70

Aquest conegut musical, estrenat el 1975 a Nova York on es va representar durant quinze anys, ha guanyat nou premis Tony i un Pulitzer. La coreògrafa Baayork Lee va dirigir la peça original que ara podem veure a casa nostra protagonitzada per Pablo Puyol (a Màlaga, per Antonio Banderas). La superproducció musical té vint-i-nou intèrprets i una orquestra que dirigeix en directe Arturo Díez-Boscovich.

A Chorus Line mostra un grup de disset ballarins i ballarines (Mike, Bobby, Sheila, Bebe, Maggie, Kristine, Al, Mark, Connie, Diana, Don, Judy, Richie, Greg, Cassie, Val i Paul) que es presenten a l’audició per una nova producció musical. Tots esperen formar part del cor final.

El director Zach i el coreògraf Larry han de triar-ne només vuit: quatre nois i quatre noies. No serà gens fàcil perquè el nivell és alt. Comencen les proves de ball i cant però no n’hi ha prou per fer la selecció. Per això, en Zach decideix conèixer millor els candidats. Els demana que es posin en fila, s’identifiquin i responguin a la pregunta: Per què vas començar a ballar?

Al grup d’aspirants els costa contestar perquè les històries que ens expliquen són tristes: pares que no estimen els fills, un físic que no acompanya (sóc baixeta, era lletja i plana..), una vedette sense èxit que vol tornar al cor i no l’ha deixen perquè és una estrella, etc.

Ens adonem que en realitat, el que fa un bon ballarí o ballarina no és només la tècnica sinó sobretot l’ànima. Allò que no expliquen però que els defineix com a persones i artistes. Hi ha qui l’anomena màgia o, simplement, art.

Una obra coral amb bones interpretacions musicals

Resulta difícil destacar només una persona perquè tota la companyia, sense excepció, canta i balla molt bé i ens transmeten els anhels que han posat en l’audició. Com passa en alguns musicals, però, de vegades la dicció no acompanya la qualitat de la interpretació musical. Convindria millorar aquest aspecte perquè també forma part de l’espectacle i contribueix al resultat final.

Com diu Antonio Banderes en el programa de mà “A Chorus Line és una reflexió sobre els somnis i el sacrifici a realitzar per aconseguir-los, sobre la capacitat d’estimar, de sentir i de donar allò que es demana d’aquells que han decidit construir la seva existència sobre els escenaris”

L’acolorit vestuari és el que pertoca a una audició. Les còmodes malles i mallots, que afavoreixen l’exhibició dels candidats en un escenari buit, ens transporten a l’estètica dels 70. Només en l’espectacular número final apareixen els lluentons que esperem d’un muntatge musical. El gran mirall posterior amplifica la llum dels focus mentre sona una de les peces més populars de l’obra: “One”. De ben segur que heu escoltada més d’una vegada. Ens quedem amb la boca oberta i aplaudim.

Ja no cal anar a altres ciutats per veure bons musicals

En el parlament final de l’estrena de A Chorus Line, Antonio Banderas va destacar que l’amor pels musicals uneix Màlaga i Barcelona. A casa nostra, el sector de les arts escèniques no els ha prestat atenció durant molts anys però ara, per sort, s’ha adonat d’aquesta mancança i ofereix peces com A Chorus Line i moltes altres. Ja no cal anar a veure bons musicals a altres ciutats.

Banderas va fer un comentari que convida a la reflexió, almenys a mi. Va expressar la seva admiració per l’avantguarda dels escenaris catalans i això és cert en el teatre. Tots hem pogut veure alguna obra tan disruptiva que, fins i tot, costa de digerir d’entrada per la seva modernitat però no passa el mateix amb els musicals encara …. No hi ha peces més modernes per representar? Hem de recórrer sempre als clàssics d’èxit? Potser el risc econòmic d’aquestes grans produccions és massa elevat? Aquí ho deixo.

Dades tècniques de A CHORUS LINE, Teatre Tívoli

  • Concepció, direcció i coreografia originals: Michael Bennett
  • Llibret: James Kirkwood i Micholas Dant
  • Música: Marwin Hamlisch
  • Lletres: Edward Kleban
  • Co-coreografia: Bob Avian
  • Reposició de la direcció i la coreografia originals: Baayork Lee
  • Codirecció: Antonio Banderas
  • Direcció musical: Arturo Díez-Boscovich
  • Intèrprets (titulars): Pablo Puyol, Angie Alcázar, Kristina Alonso, Albert Bolea, Anna Coll, Daniel Délyon, Alberto Escobar, Roberto Facchin, Diana Girbau, Cassandra Hlong, Enric Marimon, Fran Moreno, Beatriz Mur, Zuhaitz San Buenaventura, Lorenzo Santiago, Sarah Schielke, Miguel Ángel Belotto, Daniel Garod, Juan José Marco, Fernando Mariano/Javier Cid, Graciela Monterde, Lucrecia Petraglia, Aida Sánchez, Lucia Castro, Marcelona Nova, Pol Galcerà
  • Una producció d’Antonio Banderas, Teatro del Soho Caixabank i John Breglio

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i periodista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

2 comentarios:

  1. Judit Lopez Ribera

    Mis hijos nos regalaron entradas para el domingo dia 1 de Marzo en sesion de tarde. Nos hace mucha ilusion , seguro que nos encantara.
    Gracias por toda la informacion .

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *