Crítica: Adentro – I tu, què hi fas aquí?

Crítica: Adentro – I tu, què hi fas aquí?
¡Puntúame!

Nota: 7 sobre 10

La sala Porta4 ens presenta Adentro, un muntatge que ens parla d’una realitat que tenim molt a prop i que coneixem poc i malament. Ens parla dels CIE, els Centres d’Internament d’Estrangers. Un lloc on hi van a parar aquells estrangers que algú decideix que no compleixen tots els requisits per estar entre nosaltres. Sovint, un paper, un sol paper, és el que marca la diferencia.

Adentro, una obra inspirada en els CIE

Ignasi Alabern, Dani Baena, Charli Filali, María Heras,  Marta Kulís i Liliana Moreno es posen en la pell de diferentes persones que, d’una manera o una altra, estan lligats al CIE: una periodista a qui encarreguen un artible sobre el tema, una policia destinada allà, un estranger i una estrangera que hi estan internats, un treballador del centre, un empresari que serveix menjar al CIE.

Tots ells ens van mostrant petits retalls d’un món amagat rere uns murs que no surt mai enlloc. I aquest calidoscopi de mirades crea un mosaic més gran que, de mica en mica, va agafant sentit.

Diferents mirades per a un mateix lloc

La creació del col·lectiu ProjectA Teatre Social aconsegueix no caure en la història de bons i dolents. En aquest món res no és blanc ni és negre. Un muntatge on hauria estat fàcil caure en el maniqueisme més simplista, esquiva tots els tòpics i ens mostra un món amb molts matisos, on les persones són complexes i les situacions que arrosseguen encara ho són més.

Un escenari buit, on els mateixos actors, amb caixes de cartró van construint cada escena, en un moviment fluid que inclou el muntatge i desmuntatge de cada lloc en els diàlegs. No hi ha pauses, el temps no s’atura en cap moment. 

La direcció d’Ángela Palacios fa que la interacció entre els actors i l’escenari funcioni com un tot, amb una coreografia de moviments escènics molt ben treballada. Els espais apareixen i apareixen com si tinguessin vida pròpia. La tria d’actors amb diferents accents aconsegueix donar molt realisme al que tenim al davant nostre. La interpretació és irregular, però la bona direcció i el text fan que valgui la pena anar a Porta4 a què ens obrin una mica els ulls.

Una obra de teatre que ens parla de nosaltres

Adentro, a Porta4, ens parla de nosaltres. Perquè nosaltres ens ho podem mirar des de la platea. Nosaltres no som a dins, nosaltres som fora. I Adentro ens pregunta què és el que ens fa tan especials per no ser allà, a dins. I la pregunta és ben incòmoda.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *