Crítica: Adossats- una comedia familiar per morir-se de riure!

Crítica: Adossats- una comedia familiar per morir-se de riure!
4.2 (84%) 5 votes

Nota 7 sobre 10

Dijous tornava, al Teatre Romea de Barcelona, l’obra “Adossats” i Espectáculos BCN no hi va faltar. Era un cartell atractiu, amb grans actors catalans, una nit d’estrena d’aquelles que fan il·lusió.

Amfitrions de luxe amb “Adossats” al Teatre Romea

Dues veus familiars ens rebien a escena i ens convidaven a entrar a casa dels Argemí; eren la Carme i el Jordi (Rosa Renom i Jordi Bosch). Amb uns amfitrions com aquests era impossible resistir-s’hi! És el dia de Sant Jordi a casa dels Argemí, on tant l’avi, com el pare I també el fill, se’n diuen de Jordi. Ho celebren tot dinant al jardí de la casa adossada.

La Rosa Renom i el Jordi Bosch són els amfitrions d’aquesta divertidíssima comèdia escrita per Ramon Madaula i dirigida per Jordi Casanovas, que torna al Teatre Romea

Les famílies “normals” tampoc són tan “normals”

Adossats és una peça que parla de la família, de la que està unida encara que els seus membres estiguin molt lluny els uns dels altres, de la manca de comunicació, de la dificultat de parlar, tan senzill com parlar, amb la gent que estimem.

Ramon Madaula, autor del text, diu que volia retratar una família “normal”, on no hi haguéssin adulteris ni incestos, ni addiccions o maltractaments. Ben mirat té raó amb què a la majoria de cases hi ha problemes, encara que no hi passin cap d’aquestes desgràcies que dèiem; que la vida en família no és fàcil i que tots tenim les nostres petites coses, unes bones i les altres no tant.

Una tarda familiar amb els seus drames, les seves nostalgies i les seves alegries

I l’obra de teatre “Adossats” també té les seves coses bones i les que no són tan bones… una de les boníssimes són els seus actors. Sense pretendre treure mèrit a la resta de l’equip, amb un cartell així vas sobre segur.

Tots i cadascun dels 6 actors que hi participen, són grans professionals, dels que omplen l’escenari quan actuen, fins i tot el més jove de la família, que té un paper molt menys rellevant, ens va agradar, per la seva frescor i vitalitat. El paper de l’avi, interpretat per Camilo Garcia, no té desperdici; un personatge entranyable i divertit, a la vegada que amarg, doncs la vellesa ho és molt d’amarga.

La intenció de l’autor es perd

Però, la intenció per part de l’autor de mostrar una família “normal”, cap a l’últim terç de la peça, veiem que es perd una mica aquest propòsit inicial; l’anhel d’esbojarrar encara més la comèdia i de provocar la rialla en el públic, fan que els protagonistes es comportin d’una manera molt poc “normal”. Aquesta seria l’única puntualització que faríem, quant a les coses no tan bones que esmentàvem anteriorment.

La nostra recomanació és sense cap mena de dubte que hi aneu, que riureu moltíssim i veureu un Jordi Bosch desimbolt, atrevit, despullat de prejudicis i molt però molt divertit.

 

 

 


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *