Crítica: Aüc, el so de les esquerdes

Crítica: Aüc, el so de les esquerdes
5 (100%) 1 vote

Nota: 10 sobre 10

No sé ni com començar, se’m barregen els sentiments. Tot un batibull d’emocions a ritme de música i dansa. Aüc és un crit a la veritat, a la visibilitat d’uns fets que dia a dia colpegen la nostra societat i que son silenciats, ignorats.

Aüc, diferents arts escèniques utilitzades de manera harmoniosa

Aquest espectacle que gira entorn a la violència sexual té el poder de ser incòmode i delicat a l’hora. Les vivències explicades van més enllà de la paraula, la dansa i la música son també dialectes colpidors dels diferents estats del testimoni. Les arts escèniques que hi conviuen ho fan amb una harmonia tan natural que no es podrien entendre les unes sense les altres.

Sovint no calen les paraules, el cos i la música fan ús d’un llenguatge entenedor i les metàfores estan tan ben buscades que la narració resulta d’una precisió aclaparadora.

La il·luminació està molt ben escollida, així com l’equilibri de l’ús de la narració, la música en directe i la dansa. Tot plegat crea ambients estimulants que et fan passar per diferents estats d’ànim. Les interpretacions son d’una tècnica exquisida, fortes i molt directes.

Tot resulta tan natural que et sembla estar enmig d’una conversa, conversa que ha començat amb una interpel·lació al públic i que, de manera tímida, algunes persones hem contestat. Quina manera d’obrir, de cridar l’atenció, de fer-nos baixar la guàrdia…

Més d’una hora de pura energia

Durant més d’una hora aquestes cinc persones ho han donat tot, interpretació i veritat, pensament i sentiment, han compartit tot el que es pot compartir i fins i tot el so de les seves respiracions ens han ajudat a entendre el missatge. Hem presenciat un cop de puny a la taula, un “prou de mirar a una altra banda”, una exhibició d’interpretacions pràcticament perfectes convertides en eines de reivindicació social.

Aquest contraatac als tòpics des d’una perspectiva feminista, ens explica clarament el que hi ha, sense edulcorar la veritat, però deixant una finestra oberta a la superació, la lluita personal i col·lectiva, i la sororitat.

“Aüc: el so de les esquerdes” és una peça tan necessària, ben construïda i interpretada, que no em queda més que recomanar-la amb tota la vehemència de la que soc capaç. Donin el seu consentiment per gaudir d’aquest crit.

És cert que segurament sentiran encongir el cor, però estic segura que també arrencarà molts somriures, somriures d’aquells que neixen quan la feina està ben feta, quan presenciem persones que s’atreveixen a dir veritats, quan ens atrevim a escoltar-les amb el cor a la mà, quan les cridem i les fem visibles.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *