Crítica: El despertar de la primavera – T. Gaudí

Nota: 9 sobre 10

El Teatre Gaudí presenta la versió en català del musical “Spring Awakening”. Un musical galardonat amb 8 premis Tony a Broadway basat en l’obra de Frank Wedekind durant 1890. Música de Duncan Sheik i lletres de Steven Sater.

Aquesta versió, dirigida per Marc Vilavella, compta amb 7 músics en directe i 15 actors a escena. Coreografia d’Ariadna Peya. El musical es representa a quatre bandes, ja que és el format del Teatre Gaudí. Aquesta distribució juga molt a favor d’aquest musical, ja que fa que la història sigui més propera i t’hi puguis ficar dins més fàcilment.

La música d’aquest musical de Barcelona és reivindicativa, potent, trencadora, però també molt emotiva i sensible.

La posada en escena és senzilla i bastant imaginativa. El moviment escènic dóna molta importància a les coreografies, ja que aquestes fan que la història sigui més poètica. Tots els actors són sempre a escena. Els actors i les actrius estan totalment ficats dins de la història i encara que no estiguin actuant, hi participen amb la seva expressió i el seu cos. Cal dir que per la edat que tenen els actors en general (20 i pocs anys), tenen una preparació excel·lent i són molt bons cantants i actors.

Per altra banda, també hi ha els papers de les mares i els pares i dels professors, que són interpretats per Mingo Ràfols i Roser Batalla, qui cal dir que estan molt integrats dins l’obra en tot moment i hi aporten l’equilibri just i necessari.

La música, d’estil rock, té alguna cosa que enganxa a l’espectador i la fa molt important per al transcurs de la història. És rítmica, potent i molt canyera, però també transmet molt les emocions dels personatges. Tant per part dels actors com dels músics, està molt ben tocada i interpretada.

El joc de llums que es crea és espectacular. La importància de les llums, juntament amb la coreografia, és essencial per aquest muntatge. La llum ens ajuda a situar-nos constantment dins l’espai i el moment emocional dels personatges. És increïble l’ambient que es crea només amb el joc de llums.

A destacar, un fet curiós i original, sobre una de les cançons que canten dos dels personatges femenins, les quals durant la cançó s’acompanyen de moviments que semblen part de la llengua dels signes.

En definitiva, és d’admirar com amb tan poc espai i escenografia es pot arribar a crear i transmetre tant. És un musical que no deixarà indiferent a ningú, i que tracta molts temes presents durant l’etapa de l’adolescència i amb els quals tothom es pot sentir identificat.

espectaculos barcelona

Te interesará:

Crítica: Molt soroll per no res Nota: 8 sobre 10 Àngel Llàcer y Manu Guix se encargan de dirigir este musical de Barcelona, cada uno en su campo, claro está. Ambos nos ofrecen una ve...
Crítica: Ningú et va dir que fos fàcil Nota 8.5 sobre 10 Ningú no va dir al David, al Dario, al Santa, a la Paula i a la Marta que seria fàcil començar l’institut, començar a deixar de nens...
Novedades en la Sala Fènix: l’alternativa de... La Sala Fènix que sigue cosechando éxitos en su cuarto año de vida ha conseguido un aumento en su número de visitantes, en su  mayoría jóvenes de 30 a...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *