Crítica: El Despertar de la Primavera

Crítica: El Despertar de la Primavera
4.6 (91.67%) 12 votes

Nota: 10 sobre 10

Origen Produccions i Teatre Victòria ens tornen a regalar El Despertar de la Primavera, aquesta vegada amb la celebració extraordinària de les 100 funcions de l’obra a Barcelona, representada al Teatre Victòria.

El Despertar de la primavera és la versió catalana del clàssic de Broadway Spring Awakening, que es va estrenar l’any 2006 al Off Broadway de Nova York. La producció ha guanyat 8 premis Tony, 4 premis Drama Desk, 2 Premis de la Crítica, 3 premis Teatro Musical de Madrid, 2 premis Broadwayworld i ha estat nominat als premis Butaca.

El despertar de la primavera, el musical que torna al Teatre Victòria

Melchior es un jove intel·ligent i avançat de pensament i valors a la seva edat i època. Això el porta a ser un rebel segons la perspectiva de la seva escola i un noi admirat pels seus amics. Moritz, el seu millor amic, és més aviat el contrari; no arriba a les perspectives dels seus pares ni del centre on està escolaritzat, no té gaire interès pel que s’explica a l’aula, i viu el descobriment de la sexualitat d’una manera molt viva, tema que els porta a compartir desitjos i coneixements sobre el tema entre ells.

Per un altre costat, Wendla, una noia de la seva edat demana a al seva mare que li expliqui d’on venen els nens i li parli de sexe però no se’n surt per ser un tema tabú. A partir d’aquests tres personatges i en relació al moment, lloc i època en que viuen, es desencadenen i entrellacen històries amb altres personatges.

Temes intensos, amagats i latents

El Despertar de la primavera és un musical pop rock basat en la tragèdia teatral Frühlings Erwachen de Frank Wedekind (1891) que parla de temes tant intensos, amagats i latents com són l’amor i el descobriment del sexe durant l’adolescència, l’amistat, la repressió, l’abús de poder, la incomprensió i la por.

Però que també parla de l’avortament clandestí, els rols dels sexes segons la societat, la llibertat d’acció i d’expressió, els embarassos no desitjats, els límits, el desig, les relacions pares-fills, l’educació i el sistema educatiu, el suicidi i l’homosexualitat; temes que estan a l’ordre del dia i ens ocupen avui en dia igual que dos segles abans.

És doncs un musical diferent, on es posa al centre els joves i adolescents sense infantilitzar-los ni mostrant que viuen en una festa constant, sinó des d’una mirada crítica a la resta de la societat. Les històries que viuen els personatges no són lleugeres, sinó crues i impactants.

La clau del seu èxit

Un factor clau de l’èxit de El Despertar de la Primavera són els seus intèrprets (amb Berta Butinyà i Víctor Gómez com a protagonistes), on ressalto sobretot les seves veus i la seva qualitat vocal (amb el coaching de Sònia Rodríguez) tant quan canten individualment com en les parts corals; ells són energia, passió i talent per igual, i estan acompanyats per dos intèrprets de primera com són Roser Batalla i Míngo Ràfols, brillants en la varietat de papers que interpreten.

La coreografia feta per l’Ariadna Peya i les adaptacions de les lletres de les canons (fetes per David Pintó) reforcen l’empenta dels adolescents, i els donen encara més llum, força i dinamisme mostrant-nos la ràbia, el desconcert, l’alegria o la fragilitat dels personatges, dins del caire pop-rock de les cançons interpretades per 7 músics en directe.

La producció de l’espectacle és d’Origen Produccions, i signa la direcció Marc Vilavella de la mà de Gustavo Llull en la direcció musical (gran feina tots dos). L’escenografia i el vestuari corren a càrrec de Jordi Bulbena, i la versió catalana està fet per David Pintó. Conté un total de 19 números musicals amb temes tan coneguts com (‘Mama who bore me’, o ‘Totally fucked’).

Personalment em va commoure més la posada en escena i alguna de les interpretacions de la primera temporada catalana feta al Teatre Gaudí de Barcelona, però tot i així, reconeixent el repte del canvi a un gran teatre i la seva qualitat a tots nivells, recomano gratament que tothom la vagi a veure al Teatre Victòria de Barcelona. Hi serà fins el 12 de maig!


Un comentario:

  1. Bla, bla, bla
    Bla, bla, bla, bla, bla bla,blaaaa
    Impresionant!!!!!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *