Crítica: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I

Crítica: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I

Valoració: 10 sobre 10

Quan La Calòrica va estrenar el 2010 el treball de final de carrera Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I a l’Institut del teatre, no sabien que els deparava el futur. Passats 10 anys, La Calòrica s’ha convertit en una de les companyies més reconegudes a casa nostra per la seva sòlida trajectòria, els premis obtinguts (Butaca i Crítica 2017 per Fairfly) però sobretot per la capacitat de provocar i sorprendre’ns. Si aneu a veure l’obra que ara reposa el Teatre Lliure, entendre-ho perquè.

La Calòrica reposa Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I deu anys després

Dirigida per Israel Solà i amb la dramatúrgia de Joan Yago, Feísima enfermedad narra els últims dies de la vida de Isabel I que, tot i la seva grandesa històrica, va morir víctima d’un indigne càncer d’úter. Al seu voltant, els familiars lluiten per la corona. Isabel I vol que la succeeixi la seva filla, Joana (la loca) que només pensa en l’amor que sent per Felipe (el hermoso).

Fernando de Aragón també aspira al regne casant-se amb Joana la Beltraneja. Com era d’esperar en una obra ambientada en la Cort, no hi poden faltar el manipulador cardenal ni la fidel criada que tot ho sap.

Excel·lents interpretacions de tota la companyia

Els sis actors i actrius que intervenen en l’obra (Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Carla Rovira, Marc Rius i Júlia Truyol) broden el paper però l’elecció d’un home de la complexió i la veu de l’Aitor Galisteo per fer d’Isabel I és només una mostra de l‘humor irreverent – una «mica passat de voltes» – que caracteritza l’obra.

A través de l’humor i el sarcasme, La Calòrica ens convida a reflexionar sobre temes universals com l’afany de poder, la passió desmesurada, el destí, la família, la mort, les lluites territorials…

Acompanyen al divertit text i les excel·lents interpretacions una acolorida caracterització amb roba d’època i una simple però efectista escenografia: un inmens i polivalent llit de matrimoni que fa funcions de taula de menjador o l’espai de jocs sexuals d’Isabel i Fernando. Al lateral, una porta per on entren i surten els protagonistes. Tant l’escenografia com el vestuari estan a càrrec d’Albert Pascual.

L’humor i el sarcasme permeten reflexionar sobre temes universals

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I és una esbojarrada combinació de lliçó d’història d’Espanya amb pica-baralles entre Catalunya i l’Castella (què poc han canviat les coses!), de comèdia shakesperiana d’embolics palatins amb freqüents entrades i sortides d’escena, una gran dosi d’humor negre a ritme de pasdobles que ens recorda una pel·lícula d’Almodóvar, un text àgil i divertit, una encertada ambientació i, sobretot, excel·lents actuacions.

Una obra rodona que no us podeu perdre!

Es podrien dir moltes coses més però l’únic que importa és que Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I és una obra rodona en tots els sentits. Miris per on la miris, no s’hi pot posar cap “peròˆ. Si hi esteu a temps – i trobeu entrades – us animo a què la valoreu vosaltres mateixos.

M’hauria agradat veure l’obra original per poder comparar però – pel que tinc entès – tot i la revisió actual i la coproducció del Teatre Lliure, s’ha mantingut l’essència de l’obra original, difícil d’oblidar i de repetir.

Que Déu (o els astres) concedeixin un llarg i venturós regnat a La Calòrica !

Dades tècniques de FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I,

  • Teatre Lliure de Gràcia
  • Un espectacle de La Calòrica
  • Dramatúrgia: Joan Yago
  • Direcció: Israel Solà
  • Intèrprets: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Carla Rovira, Marc Rius i Júlia Truyol
  • Escenografia i vestuari: Albert Pascual
  • Coproducció: La Calòrica i Teatre Lliure

Crítica: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I

Lluïsa Guàrdia Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *