Crítica: Forest

Nota: 7 sobre 10

Un bosc ferèstec, fosc, atapeït… el lloc idoni per perdre’s i el lloc idoni per trobar-se a un mateix. Els personatges van arribant a una petita clariana, amagada entre arbres, i allà, enmig de la solitud, es despullen de les seves caretes i ens mostren facetes molt més íntimes… les pors, les inseguretats, els dubtes… entren al bosc perduts, i el bosc són ells mateixos. La clariana és el punt on són capaços d’aturar-se, de parlar, de furgar en les seves ferides i de dir “prou” i trobar el camí de sortida, del bosc, i de les pors que els atenallen.

Un bosc on els personatges que es van trobant es relacionen de forma malaltissa. Allà, tots, tenen el seu propi drama interior que es projecta enfora, i cap als altres. Tots han de decidir què fan. El bosc és un punt d’inflexió. I la roda continua…

Una adaptació de La Ronda, interpretada amb força solvencia per gent molt jove (Marc Arias, Albert Boix, Eudald Font, Ivette Callís, Àgata Casanovas, Judit Cortina, Sara Diego, Lola Errando, Alba Encabo, Berta García i Gemma Sastre), dirigida per en Pau Miró i Gerard Oms.

Un bosc fosc i ombrívol, amb una lluma verda i blava, que encara accentua més la sensació de què tots els personatges es mouen a les palpentes, buscant un camí de sortida del bosc, o un camí de sortida dels seus propis problemas. El bosc, fosc, impenetrable, espès és també dins dels personatges.

La joventut dels actors deixa entreveure que encara els falta una mica per assolir un bon domini de l’escenari i una interpretació més acurada. En algun personatge hi vàrem trobar a faltar una dicció més acurada i una pronunciació més correcta. La naturalitat no és el mateix que la pronunciació deixada.

El vestuari i el decorat estan molt ben treballats. Els personatges són gent jove I pertanyen a diferents tribus… I en veiem un bon ventall. La direcció és àgil I no permet que l’obra decaigui en cap moment, el ritme és lleuger i contrasta amb el text, que és molt potent. Cal escoltar-lo bé.

Forest, al Teatre Almeria, és un bon muntatge amb un grup d’actors que s’arrisquen molt. I cal aplaudir-los.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *