Crítica: La filla del mar – La Moderna del Poblenou

Crítica: La filla del mar – La Moderna del Poblenou
5 (100%) 1 vote

Valoració: 9 sobre 10

La filla del mar és una adaptació molt ben feta que porta als nostres dies una història clàssica. Un muntatge que manté la història que va escriure l’Àngel Guimerà, però li dóna un llenguatge més actual, més proper. Amb una posada en escena molt fresca que, de seguida, enganxa i atreu la nostra atenció.

La filla del mar arriba al Teatre Regina de la mà de La Moderna del Poblenou

En un poble pescador, molt petit, es celebra un aniversari, el de l’arribada de l’Àgata al poble. Una noia d’origen àrab que va ser rescatada del mar quan era una nena molt petita, tant, que amb prou feines recorda res dels seus pares, només imatges fugisseres.

Una història d’amors i desamors, de manipulació, i de rebuig. Rebuig al de fora, al que és diferent, al que no és com tothom. L’Àgata, malgrat haver-se criat amb tots els altres joves del poble, continua essent la forastera. Sempre és la que queda fora de tot, aïllada…fins que arriba en Pere. En Pere és del poble, però ha estat molts anys fora… i aquests anys fora també l’han convertit gairebé en un foraster, algú de qui no se’n poden refiar.

«L’Àgata no és d’aquí, no és igual que nosaltres.»

La filla del mar ens parla de nosaltres i de la nostra facilitat per encasellar els altres: de confiança, de fora, foraster, enemic…

«-Vas borratxo! – Però els borratxos sempre diuen la veritat.»

Una adaptació musical amb un bon resultat

La Moderna del Poblenou amb La filla del mar ha fet una adaptació musical molt reeixida. Les cançons són part del text, no un complement per fer bonic l’espectacle i el grup de joves de la companyia canta com els àngels, amb unes veus molt ben combinades que permeten donar molt color a cadascuna de les cançons.

Les coreografies han evolucionat des dels darrers muntatges, i són molt més arriscades i més variades. Unes coreografies que combinen molt bé amb les cançons i el que diuen.

«Cuida l’estrella. Jo et cuido a tu. Seré el teu Nord, tu el meu far.»

Una història que podria passar ben bé ara, en un lloc petit, on els forasters sempre seran forasters i mai no seran acollits. La persona que és diferent sempre serà diferent, faci el que faci. Sempre serà “l’altre”, “de fora”, “forastera”, “diferent”. Ni les noves tecnologies aconsegueixen que les diferències entre “nosaltres” i “els altres” es facin més tènues.

«Fugim tots dos on no es coneixi el nostre nom.»

Bones interpretacions i bones veus damunt l’escenari

Mireia Coma, Xavi Clapés, Crisitina Dotras, Guillem Garcia, Marc Miramunt, Pau Oliver, Carla Pueyo, Aina Ros, Pol Rosselló i Andrea Sánchez, sota la direcció de Gerard Nicasi i Marc Miramunt, fan que l’espectacle sigui molt fàcil de veure i de viure. Aquesta colla de joves canta i balla molt bé, i sap interpretar.

Per evitar que la música trepitgi les veus, tots van equipats amb micròfon. Potser es podria pensar que, en un teatre petit, això no cal, però permet no perdre’ns ni una sola paraula ni del text ni de les cançons, i s’agraeix molt.

L’escenari té un decorat minimalista: taules i cadires. El vestuari, actual. Això fa que la història ens sigui molt més propera i ens faci oblidar, una mica, la procedència original del text.

La filla del mar al Teatre Regina és una oportunitat per descobrir un clàssic posat al dia, amb una adaptació molt ben feta que s’ha quedat amb aquells aspectes que són tan actuals com el dia que es va escriure. Un musical ben cantat i ballat que ens pregunta contínuament: per a tu, qui és el foraster?


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *