[usr 4 img=»03.png»]
La filla del mar ja va ser estrenada al Grec l’any passat i ara l’acull el Teatre Condal fins al 27 de març. El musical, creació de La Barni Teatre a partir de l’obra d’Àngel Guimerà, torna amb força i amb un canvi destacat en el repartiment. Sota la direcció de Marc Vilavella, Clara Solé interpreta ara l’Àgata, la protagonista d’un dels clàssics més coneguts del panorama català.
La filla del mar, un drama cantat
Amb una escenografia més discreta que la de Mar i Cel, però igualment delicada, l’autor presenta un versió del drama La filla del mar renovada, atrevida i propera. Al llarg d’una amena hora i tres quarts trobem una bona combinació entre música i interpretació amb el pes posat especialment en la part musical i l’ajuda de la interpretació que només fa de suport al fil argumental.
Comença pausada, distreta, però poc a poc l’espectador/a va descobrint la història amb un ritme que va in crescendo. El toc d’humor l’aporta la gent del poble, que actua com a cor per fer avançar la trama.
Però què ens explica La filla del mar? Parla d’amor, de gelosia, de la desigualtats entre les classes socials i, sobretot, subratlla el comportament cruel i el rebuig cap a aquelles persones que són, d’alguna manera, diferents a la resta. Amb tot, el tema central és, com bé diu el títol, el mar i el vincle que estableixen les persones que hi viuen d’ell i per ell.
Un peix fora de l’aigua
L’Àgata, interpretada per la Clara Solé, és una jove que el mar va escopir quan era una nena. La va deixar orfe i la va portar fins a una terra desconeguda on els seus habitants la van acollir i criar com si fos pròpia. Però no ho és, i el poble li recorda.
Excèntrica, entusiasta de la pesca i l’aigua, anhela viure un amor apassionat, ser estimada i sentir-se així, més igual a la resta de joves que l’envolten. Cau —víctima d’un engany— en els braços del Pere Màrtir (Toni Viñals), un Don Joan que porta de cap a totes les dones i que l’arrossega a viure un complex triangle amorós.
Amb tot, La filla del mar no perd la seva essència i segueix estant molt arrelada a la memòria històrica catalana. Bona mostra d’això és la cançó popular portada a escena “El noi de la mare”. Les interpretacions de totes les figures conegudes al teatre musical són, probablement, el millor de l’espectacle. Per no deixar-s’ho perdre.
- El que més m’ha agradat: ella, la seva veu, l’Àgata i la seva capacitat de captivar.
- El que menys m’ha agradat: trigues un xic en entrar dins la història.
