Crítica: La importància de ser Frank – Teatre Poliorama

Crítica: La importància de ser Frank – Teatre Poliorama
3.8 (75%) 12 votes

Valoració: 9 de 10 

La importància de ser Frank és una obra d’Oscar Wilde, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya i La Brutal. Va ser presentada anteriorment a Barcelona a la Sala Petita del TNC i al Teatre Poliorama, i ara retorna a aquest últim, després de ser guanyadora de 3 Premis TB de la temporada 2017-2018 en les categories de: Millor espectacle, Millor actriu de repartiment (Laura Conejero) i Premi Revelació (Paula Jornet).

Dirigida i adaptada per David Selvas i, en menor mesura, Sandra Monclús, en fa la traducció Cristina Genebat. En aquesta ocasió, Jaume Madaula i Ferran Vilajosana agafen el relleu dels de David Verdaguer i Miki Esparbé.

Torna La importància de ser Frank al Teatre Poliorama

El clàssic de Wilde ens planta davant la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora a partir dels embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides. Temàtica que continua sent vigent en els nostres dies i la societat on vivim, i amb veritats amb les que els espectadors se senten constantment interpel·lats.

L’amor, el desig, l’estatus social, els orígens, la hipocresia, la identitat, la família, el compromís i, sobretot, la llibertat, agafen una importància vital pels personatges. Tenint en compte tot això, els dos protagonistes es veuen obligats a construir identitats o vides paral·leles per a poder complir amb els seus desitjos sense sacrificar el seu estatus social.

Bones interpretacions a aquest musical de Barcelona

El repartiment està format per Jaume Madaula, Ferran Vilajosana, Paula Malia, Paula Jornet, Laura Conejero, Mia Esteve i Norbert Martínez.

Destaquen amb força Ferran Vilajosana i Mia Esteve per saber trobar el punt just en l’excentricitat i camí dels seus personatges, Paula Malia per viure el personatge (que li va com anell al dit) amb totes les seves emocions i unes transicions integrades a la perfecció, i Laura Conejero, que borda de dalt a baix cada una de les paraules que li surten per la boca i transiten pel seu cos, i es converteix en la joia d’or de l’espectacle.

La importància de ser Frank està adaptat integrant petites coreografies i cançons escrites i composades per l’actriu i música Paula Jornet, perfectament integrades en el transcurs de l’obra, i que fan que tot plegat agafi un aire a la pel·lícula La La Land. La música és en directe i ens mostra la versatilitat dels actors-musics en escena.

Bona direcció a La importància de ser Frank

David Selvas ha sabut dirigir i donar ritme a unes rèpliques accelerades, unes bones presentacions de cada un dels personatges, unes entrades i sortides constants, unes transicions d’escenes fluides, i unes sentències fulminants.

L’estètica està molt cuidada i ens regala llum i color per donar el bon to a la comèdia. La posada en escena és realista i resolutiva i s’agraeix en el seu conjunt, i els personatges estan molt ben caracteritzats.

Una vegada més la productora La Brutal ens regala una delícia amb barreja de sentit crític i entreteniment, marca del bon gust de la casa.

Molt recomanable!


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *