Crítica: La maternitat d’Elna

Crítica: La maternitat d’Elna
¡Puntúame!

Nota: 10 sobre 10

Ja han passat ja més de vuitanta anys, però la memòria resta més viva que mai. Memòria dels que van haver de fugir de les urpes de la repressió franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, a l’any 1939. Memòria d’un exili, memòria d’unes vides trencades per la tragèdia.

Això és el que es narra a La Maternitat d’Elna, fruit de l’homònim llibre de la historiadora Assumpta Montellà.

La maternitat d’Elna, un exquisit muntatge dirigit per Josep Galindo

En aquest muntatge dirigit per Josep Galindo, que podem veure al teatre Poliorama, de la Rambla dels Estudis de Barcelona, la interpretació queda a càrrec de la actriu Rosa Galindo, germana del director.

Amb el protagonisme d’un piano solitari i a les fosques, tocat per Franco Piccino, s’obre el teló, i comencen a desfilar les notes musicals, que donen començament a l’obra i que formen part activa del seu tarannà i encant.

L‘escenari, està ple de mobles i trastos vells, de maletes, i d’una antiga màquina de cosir. Entra a l’escena la protagonista, que ens anirà narrant, la seva vida, a partir del moment en que surt de Barcelona, caminant, per arribar fins al camp de refugiats d’Argelès a França, amb el seu home.

La por i la incertesa del camí cap a la frontera a “La maternitat d’Elna”

La sortida cap a França està farcida de por, de dolor, pel que deixen enrere i per la incertesa del que es trobaran un cop travessada la frontera. L’aviació franquista, bombardeja les cues de gent que van camí de França, són mig milió de persones. Tot i això, la protagonista arriba sana i estalvia a travessar la frontera. Allà seran conduits per les autoritats franceses cap al camp de refugiats d’Argelès.

Un cop allà, seran separats en dos grups, per raó de sexe, un grup d’homes i un altre de dones. I allà és on la protagonista, un cop veient que està embarassada, serà portada cap a la Maternitat d’Elna. La petita població d’Elna, és el lloc on la infermera Suïssa, Elisabeth Eidenbenz, porta a terme la seva tasca humanitària, de crear un refugi per a les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil. En aquesta Maternitat d’Elna, la foscor del viscut al camp de refugiats, s’anirà transformant, poc a poc en llum.

Emocions i sentiments mesurats

A La maternitat d’Elna ens ha emocionat molt, el treball actoral de l’actriu Rosa Galindo, que posa en peu la funció, i transmet amb les paraules i les cançons, tots el sentiments desplegats, amb molta mesura i saviesa.

La dramatúrgia de Pablo Ley, és un puntal molt destacable, amb un treball, acurat i mesurat que ens permet ficar-nos a la pell de l’època, alhora que ens transmet els sentiments de la protagonista, amb l’ajuda de les cançons que composen la peça. Un treball imprescindible, que demostra com es pot traslladar al teatre la nostra Història Contemporània d’una manera acurada, i sublim.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *