Crítica: La Monyos – Teatre del Raval

Crítica: La Monyos – Teatre del Raval
¡Puntúame!

Per: Janna Ayesa

Nota: 6 sobre 10

La “Monyos”, el personatge barceloní tan conegut i del qual se n’han fet tantes obres de teatre, ara es presenta per primera vegada a Barcelona com a musical. El Teatre del Raval és qui ha produit aquest musical per recordar la història de “la Monyos”, tan famosa a la Rambla i el Raval.

La història de la Monyos és una història real d’una dona que es va fer popular a començaments del segle XX i que a causa d’un fet tràgic va embogir. Amb una posada en escena i una escenografia d’època, potser massa realista, el musical d’entrada ja fa una selecció de públic que descarta el més jove. La prova és que el 90 per cent del públic estava format per persones de la tercera edat.

monyos teatre raval

El ritme de l’obra és molt lent en algunes escenes i els diàlegs a vegades es repeteixen una mica massa. Potser algunes escenes són massa llargues i caldria escurçar-les o afegir-hi una mica més de musica. Entenent i respectant que és una història real, d’època i que segueix la vida concreta d’una persona, s’hauria pogut afegir algun altre component diferent per a fer l’obra més atractiva.

Pel que fa a la música, s’ha de dir que és força repetitiva. Tot sovint, la melodia principal entra en una sèrie de bucle que dificulta una mica la seva escolta. Tot i que hi ha moments musicals on les cançons canvien i et sorprenen, trobes a faltar que n’hi hagin més. Tot i així, cal dir que també hi ha cançons que et permeten apreciar la dificultat de la partitura i gaudir dels números corals tan ben afinats.

monyos teatre raval criticaEn general, es percebia en alguns moments la inseguretat d’alguns actors. Sobretot a nivell musical però també a nivell interpretatiu.

A ressaltar l’actriu que interpreta la Monyos,Teresa de la Torre, qui interpreta molt bé el seu paper i a més hi dóna un toc especial molt característic d’aquest personatge el qual és d’agraïr.

“La Monyos” podrias haver estat una proposta més arriscada mantenint l’essència de la història, però aportant-hi una mica més d’imaginació i ritme.

  • A DESTACAR: Els numeros corals tan afinats i la interpretació de Teresa de la Torre, en el paper de la Monyos.
  • A MILLORAR: La falta de ritme de l’obra que fa que algunes escenes siguin massa lentes i amb poca acció. La música és força repetitiva i la poca projecció de la veu d’alguns actors fa que es perdin algunes parts dels diàlegs entre els actors.

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y directora de la cía LetrasConVoz

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *