Crítica: Lapònia o la màgia del Pare Noel

Crítica: Lapònia o la màgia del Pare Noel
4.6 (91.43%) 7 votes

Nota: 8 sobre 10

Existeix el Pare Noel? Aquesta és la pregunta que enfronta els membres d’una família a Lapònia, l’obra de Cristina Clemente i Marc Angelet que podeu veure ara al Club Capítol. A causa de l’èxit de la temporada passada, l’han reprogramat i podem anar a riure una estona.

Una família viatja a Lapònia a veure el Pare Noel

L’obra ens explica com la Mònica, en Ramon i el seu fill de cinc anys, en Nil, viatgen a Finlàndia a passar les festes de Nadal amb la germana d’ella, la Núria, el seu company finès, i la filla de quatre anys, la Martha.

Encara que els nens no surten a escena, sabem pels seus pares que en Nil espera amb il·lusió la nit de Nadal. En la seva ment d’infant imagina com cauen els flocs de neu, escolta el soroll dels rems i els picarols, somia amb els merescuts regals… Perquè, de fet, estem al país del Pare Noel, no? Aquí tot és possible. De sobte, però, la seva cosina Martha li diu que el Pare Noel no existeix i esclata una majúscula crisi familiar.

Es pot enganyar els nens per mantenir les tradicions?

A partir d’aquest moment inicia una discussió que va in crescendo: què és veritat i què és mentida? és ètic enganyar els nens per mantenir les tradicions o per protegir-los d’allò que pensem que no han de saber? També confronten tòpics sobre el sistema educatiu i la cultura dels dos països (“a Espanya tothom crida”). Com sol passar en aquestes situacions, però, acaben per aflorar veritats no dites i secrets familiars inconfessables.

En Ludo (Roger Coma) és el prototip nòrdic: culte i fred, amb un marcat i divertit accent estranger. Està convençut de la supremacia del seu país i menysté la cultura espanyola (menys la paella, clar). Defensa que no es pot enganyar els nens, que sempre se’ls ha de dir la veritat però no practica amb l’exemple …

La Núria (Rosa Boladeras) fa veure que s’ha adaptat a un país que no és el seu però això no és del tot cert. Té un secret que no s’atreveix a compartir amb la seva parella. Durant el conflicte, intenta mediar entre el Ludo i la seva germana Mònica (Meritxell Calvo) molt arrelada a les tradicions.

La Mònica és com una olla a pressió que des del minut zero sabem que esclatarà. S’ha de mantenir la màgia encara que sigui amb mentides. Com pot ser que la Martha li hagi dit la veritat a en Nil? No hi ha lloc a la màgia a Lapònia? pregunta enfadada. Mentre, el seu marit Ramon (Manel Sans) intenta posar pau amb l’oferta d’una paella però sense gaire èxit. Després d’anys de viure a l’ombra de la seva dona, també té molt a dir …

Lapónia, una divertida baralla familiar

L’escenari, que recrea el càlid menjador nòrdic, dóna la sensació d’estar a casa. Calor a dins, fred a fora. Per la seva banda, el vestuari afegeix pinzellades d’humor als personatges, com les divertides orelles de rem i el jersei al més pur estil de la “Bridget Jones” de la Mònica.

L’acurada ambientació, unida a un text àgil i ple de gags que ens fan riure constantment i una bona interpretació, converteixen Lapònia en una excel·lent teràpia antiestrès. Una obra de teatre apte per a tots els públics (menys pels nens que encara creuen en el Pare Noel).

Més enllà del conflicte, però, ens adonem que la distància entre les dues postures no és tan gran com sembla. Tot es pot resoldre en família. Sempre hi ha alguna cosa capaç de minimitzar les desavinences i, en aquest cas, és la visió de l’Aurora Boreal. A cas no és màgica també?

Fitxa tècnica de LAPÒNIA, Club Capítol

  • Autoria: Cristina Clemente i Marc Angelet
  • Direcció: Cristina Clemente
  • Intèrprets: Rosa Boladeras, Roger Coma, Meritxell Calvo i Manel Sanz
  • Una producció de Hause&Richman i Sala Muntaner

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i peridista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *