Crítica: L’Assassí imprevist

Crítica: L’Assassí imprevist
¡Puntúame!

Nota 6 sobre 10

Que passaria si un home aparentment senzill i de vida absolutament corrent, es veu involucrat en una serie de misteriosos assassinats? Aquí comença el nus argumental de L’Assassí imprevist, que vam poder veure a sala la Badabadoc Teatre, del barri de Gràcia de Barcelona.

L’aparent vida gris del Senyor X, s’anirà complicant per moments, en l’instant en que l’acusen d’uns assassinats que ell no ha comès, o si?, en aquesta aparent contradicció, es mou la proposta creada per l’historiador i escriptor Francesc Marí, adaptada i dirigida per Montse Bonet, directora entre d’altres de la reconeguda obra de teatre Blanca Desvelada.

La versatilitat del protagonista de L’Assassí imprevist

Albert Requena, és l’actor que protagonitza tots els personatges de l’obra, d’una manera molt versàtil
i efectiva, canviant de personatge d’una manera molt dinàmica i a un ritme trepidant. Requena, és també, un dels creadors, juntament amb l’Ainoha Roca, de la companyia Xucrut Teatre, i ha realitzat espectacles com Estima’m que tinc pressa, que s’ha pogut veure a la mateixa sala La Badabadoc Teatre.

El ritme de l’acció, es veu accelerat pel decurs dels esdeveniments, que s’aniran precipitant cap al final de l’obra, donant lloc a un to de comèdia que no és tant evident al començament, però que poc a poc va derivant cap a la ironia.

La escenografia de la peça, és molt original, incorporant elements que ens traslladaran al món infantil de les joguines, donant un to lúdic i divertit propi d’una pel·lícula d’Austin Powers.

Una “app” pren protagonisme en l’acció

Ens ha copsat la inclusió d’una aplicació per mòbil, (una app), que pren el seu paper protagonista en la narració, de manera que ens trasllada a un moment històric actual, malgrat que la resta es podria incloure en un capítol de qualsevol llibre de l’Agatha Christie, majordom inclòs.

Destaquem la interpretació a càrrec de l’actor Albert Requena, que ens va sorprendre favorablement per la versatilitat amb la que l’actor desenvolupa tots els personatges de l’obra, d’una manera magistral.

L’Assassí imprevist, és una comèdia lleugera, fresca, que ens parla, en clau de comèdia, de la dicotomia entre la legalitat i la il·legalitat, del que és correcte i el que és incorrecte, del que és normalment acceptat com a legal a la nostra societat, o del és autènticament just.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *