Crítica: Les tres germanes – Teatre Lliure

5 out of 5 stars (5 / 5)

El clàssic de Txékhov, Les tres germanes, torna a la cartellera barcelonina. I ho fa per la porta gran: una adaptació dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Cristina Genebat, Maria Rodríguez i Elena Tarrats, en els papers d’Olga, Maixa i Irina, respectivament) acompanyades per Ivan Benet, Lluís SolerCarme Fortuny, Marc Rius, Jordi Rico i Joan Amargós. Uau, no? Doncs sí: uau.

Una obra que ens presenta la història de tres germanes, tres dones que tenen moltes ganes de viure, però que la vida sembla que vagi desinflant la bombolla i, al final, viuen com poden, oblidant qui són i què volien quan encara es permetien somiar. Una proposta humana, intimista i molt propera a tots/es nosaltres perquè ens parla de temes tan quotidians com l’esperança, l’amor, l’odi, l’avorriment, la cerca, l’eterna cerca, de le felicitat…

Les tres germanes torna al Lliure amb una versió íntima i propera

Una versió propera, tot i que l’escenografia està dissenyada amb panells que creen certa distància amb el públic. Uns panells que representen la bombolla on viu aquesta família russa de classe mitjana-alta que celebren festes, que es barallen, que s’enamoren i que viuen. I ho fan davant nostre, amb una naturalitat i una senzillesa que atrapa des del minut zero.

A aquesta obra sembla que no passi res, però passa de tot. Hi passa la vida. Perquè tothom se sentirà identificat amb el que es planteja damunt l’escenari. És com una finestra a la vida. Una finestra on hi som convidats per veure, per espiar, com es comporten altres éssers que també respiren, com nosaltres.

Les tres germanes veiem que la vida és com una muntanya russa: hi ha moments on estem plens d’alegria, altres on estem plens de pors, uns altres on estem plens d’amor… I tots volem. Volem darrere la vida que somiem i, al final vivim una vida que és molt diferent de la projectada. Frases brutals, intenses i colpidores anem trobant entre els diàlegs d’aquesta obra que passa de pressa, molt de pressa, igual de pressa com passa la vida.

Interpretacions naturals i plenes d’energia

Em va encantar la Cristina Genebat en el paper d’Olga. La germana més continguda, la més desdibuixada, la cuidadora. Ella té somnis, també, el somni d’escriure, però els seus somnis passen a un segon pla, perquè ella cuida. I cuida molt. Cuida de tots i d’ella mateixa.

La Maria Rodríguez i l’Elena Tarrats també fan un treball excel·lent, interpretacions molt ben definides amb les que cada gest compta: es pot conèixer la personalitat de cadascuna, no pel que diuen, sinó per com estan presents. La segona escena, la del sopar dels 18 anys, és una escena de plantejament ideal: amb gestos i rèpliques ja coneixem com són els personatges. No cal res més.

La resta d’actrius i actors també ho claven. Sincerament, tots i totes em van convèncer. Cap interpretació estava ni molt pujada, ni molt baixada. Quadraven a la perfecció.

Una música bestial

Pèls de gallina. Així em vaig passar gran part de l’obra. I no només per la bestialitat que estava veient a escena a nivell interpretatiu i dramatúrgic, sinó també per la música. Bèstia, molt bèstia. Concretament, la versió d’en Bowie és deliciosa i la de R.E.M. no podria haver encaixat millor. Perquè, a vegades, ferim; a vegades, fem plorar a la gent que estimem; a vegades, fem mal. Everybody hurts.

Les tres germanes que hem vist al Lliure és una obra que parla de moltes coses, però que sobretot hi ha una que vola per sobre de tots els personatges: la recerca de la felicitat. Però… què és la felicitat? El no-res. Per tant, ens passem la vida cercant el no-res. 


  • El que més em va agradar: La gran qualitat artística de l’espectacle. Des de l’escenografia, passant pel treball actoral, el tractament dels temes i la música.
  • El que menys em va agradar: Cap al final hi ha algunes escenes que em van semblar una mica redundants.

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y fundadora de espectáculosBCN y la productora teatral Laberinto Producciones

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *