Crítica: L’habitació del costat

Crítica: L’habitació del costat
5 (100%) 2 votes

Nota: 8.5 sobre 10

Mai hauria dit que la invenció del vibrador servís com a excusa per escriure una obra de teatre però anava errada com ho demostra L’habitació del costat (The vibrator play) de Sarah Rhul, dirigida per Julio Manrique. Si voleu riure una estona, aneu a veure-la a La Villarroel.

L’habitació del costat és una divertida comèdia que parla de l’origen dels vibradors

Aquest útil aparell es va inventar a finals del segle XIX per guarir una curiosa malaltia inventada per homes, la histeria femenina. Així com Thomas Edison va portar la llum a les llars, el vibrador va il·luminar la insatisfactòria vida sexual de les dones benestants de l’època victoriana. Un invent que hem d’agrair a Joseph Mortimer Granville que va construir el primer vibrador de bateries en la dècada del 1880 i que més tard van desenvolupar Edith Wharton i Henry James.

En aquesta divertida comèdia, el ginecòleg Givings (Ivan Benet) intenta curar amb un petit i misteriós enginy els sinptomes de les seves pacients: tristesa, abatiment i melangia. El connecta al corrent, el situa damunt dels genitals de la dona i es produeix el miracle: un esclat de satisfacció; com la llum de les bombetes. No cal dir que parlo d’orgasmes, no? Tot i que la situació sempre provoca el riure del públic, potser no cal repetir-la tantes vegades….

Unes divertides escenes que provoquen les constants rialles del públic

Els crits de plaer que la dona de Givings (Carlota Olcina) escolta a través de la porta de sala de consultes desperten la seva curiositat. Ella no sap què són i, de fet, el Dr Givings tampoc ho té gaire clar. Com a bon científic que és, experimenta amb els seus pacients i si els resultats són satisfactoris ja en té prou.“Només és ciència” diu.

L’habitació del costat és una obra costumista que adopta la forma de fotografia en blanc i negre, dins d’un original marc ovalat. La parella protagonista s’esvolta d’altres personatges que entren i surten d’escena com en una mena de vodebil: portes que s’obren i es tanquen, llums que s’encenen i s’apaguen. Un moviment constant que imprimeix ritme a l’obra.

L’escenari es divideix en dues zones: la sala d’estar de casa dels Givings i la sala de consulta (l’habitació del costat), separades per una gran porta. Les dues estances són plenes de mobles victorians i nombrosos llums fruït de l’ús de la recent electricitat. L’encertat vestuari a càrrec de Maribel Rodríguez i Irene Fernández “Nené” fa que la fotografia d’època sigui perfecta.

Una obra coral en què destaquen les interpretacions d’Ivan Benet i Carlota Olcina

En obres corals com aquesta costa resaltar algú perquè tots sumen en el resultat final. L’actuació dels set actors Ivan Benet, Carlota Olcina, Pol López, Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Adeline Flaun i Alba Florejachs és molt bona però destaca la interpretació d’Ivan Benet que encarna l’esperit científic de l’època, entusiasmat amb les possibilitats que ofereix la ciència però gens emocional.

En contrast amb la seva dona Catherine, una Carlota Olcina plena d’energia que s’avorreix i vol experimentar amb el nou aparell. Per què les seves pacients poden i ella no? es pregunta. Mireia Aixalà en el paper de pacient histèrica que de sobte descobreix la sexualitat o Alba Florejachs, l’eficient infermera que parla més amb els ulls que amb la veu.

L’habitació del costat és una obra més profunda del que sembla

En el fons, les divertides escenes de L’habitació del costat diuen molt més del que sembla. Per una banda, observem com la distància emocional entre el Dr. Givings i la seva dona es fa cada cop més petita i augmenta la complicitat entre la parella.

Per una altra, l’obra evidencia l’escasa habilitat dels homes de l’època per satisfer les seves parelles; la ignorància de les dones i la por a parlar de sexe a causa del pudor i del moralisme victorià i – el que resulta més interessant -el descobriment del gran potencial del que se’ls havia explicat com una obligació necessària per procrear: el sexe. Així les havien educat mares i àvies a través dels anys. Sort que els temps han canviat.

Dades tècniques de L’HABITACIÓ DEL COSTAT (The vibrator play)

  • Escrit per Sara Ruhl
  • Traducció: Joan Sellent
  • Direcció: Juliol Manrique
  • Intèrprets: Ivan Benet, Carlota Olcina, Pol López, Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Adelina Flaun, Alba Florejachs
  • Una producció de La Brutal i La Villarroel

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *