Crítica: Ocells i Llops – TNC

Les nines, els ocells, els llops i la porcellana són els protagonistes d’aquesta obra dramàtica de Sagarra que ara es representa al Teatre Nacional de Catalunya. Ocells i llops és una obra modernista que llença una àcida crítica a la societat burgesa catalana del segle XIX i al món de les aparences amb una actuació magistral de Carme Conesa que encarna a una Lucrècia dolça, trencada i tendra.

ocells_llops

La guerra civil a la barcelona burgesa es viu d’una manera molt diferent. La situació privilegiada a la que sempre han viscut aquestes families es veu, de sobte, colpejada per una duresa que és capaç de fer explotar tot allò pel que sempre s’ha lluitat. Mentides, escàndols i comportaments inmorals són els que abunden en l’obra “Ocells i llops” on Sagarra vol desenmascarar a la burgesia en un moment en el que les màscares ja no serveixen per res.

Lurdes Barba ha pujat a l’escenari l’obra de Sagarra des d’un prisma on abunda la poesia i la tendresa. La constant simbologia amb els ocells, les gàbies i la porcellana acaba per dibuixar unes escenes que, dins la duresa de les mateixes, estan plenes de bellesa. A més a més, la interpretació que Carme Conesa aconsegueix amb Lucrècia és excepcional, sobretot en el moment en el que el personatge es posa malalt i l’actriu aconsegueix un brutal canvi en l’energia i el ritme escènic. Brutal.

ocells_llops2j

Ocells i llops” té una estructura molt senzilla, tres fills, tres noticies escandoles, i una nina cada cop més fràgil. Però dins aquesta senzillesa, al TNC pots assistir a una peça poètica, propera i plena de lectures que no només van en línia a la temàtica social.

espectaculosBCN

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y directora de la cía LetrasConVoz

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *