Crítica: Ofici de tenebres – O com el terrorisme afecta a la família

Crítica: Ofici de tenebres – O com el terrorisme afecta a la família
5 (100%) 3 votes

Nota: 9 sobre 10

Dins el cicle “Terrors a la ciutat” de la Sala Beckett s’ha estrenat “Ofici de tenebres” una peça escrita per Joan Rusiñol i dirigida per Joan Anguera. Es tracta d’una obra que ens presenta a un terrorista que, després de 30 anys de presó, obté la llibertat. Però aquesta llibertat és agredolça perquè s’adonarà que el món no és, en absolut, com ell s’imaginava…

Paula Blanco, Pep Ferrer, Albert Prat i Fina Rius són els actor que protagonitzen “Ofici de tenebres”, un thriller emocionant que t’atrapa des del principi i et fa tenir el cor encongit durant tot moment.

Ofici de tenebres a la Sala Beckett: el terrorisme presentat de forma familiar

I és que el tret més distintiu d’aquesta obra teatral és que se’ns parla del terrorisme dins de l’entorn familiar. En un nucli tan íntim i privat com pot ser la família ens trobem com pot arribar a afectar que un dels nostres sigui condemnat per uns crims que a tota la societat li repugnen.

Una manera molt delicada, humana i senzilla de parlar d’un tema tan actual i punyent com el terrorisme. I, a més a més, parlant del drama que això arriba a causar en totes aquelles persones que no són ni jutjades ni empresonades pels jutges però que, en canvi, sí que ho són per la societat.

Terrorisme vs revolució

A més a més, un dels temes que ens han semblat més interessants i que es plantegen a “Ofici de tenebres” és la fina ratlla que separa a un terrorista d’un revolucionari. Un debat que se’ns planta a la nostra cara i que és ben defensat tant pel pare com per la periodista.

També, ens va semblar molt acertada la manera de presentar l’ofici actual del periodista, un ofici on sembla que el que més interessi siguin els “draps bruts” i on quasi tot és vàlid a canvi d’un bon titular. Ens ha semblat una boníssima crítica llençada per Rusiñol, un dramaturg que també treballa com a periodista.

Una bona posada en escena i un ritme imparable

A “Ofici de tenebres” ens trobem amb una molt bona distribució escènica. Els espais estan perfectament delimitats, separats, cadascú viu al seu racó del món, amagat i protegit. Però, a mida que els personatges comencen a relacionar-se més entre ells i a trencar la separació que existeix, els espais també comencen a unir-se i, finalment, tot esdevé en un.

Una obra dinàmica, enèrgica i plena de suspens que et fa mantenir l’alè durant tota l’estona. A més, l’ús d’elements audiovisuals li donen més ritme i fan que l’espectador es converteixi, també, en testimoni dels secrets de família.

“Ofici de tenebres” és una obra imprescindible que acaba d’arribar a la Beckett. I ho és per moltes raons però, sobre tot, perquè ens convida a reflexionar sobre el terrorisme d’una manera diferent, on els secrets, els silencis i l’amor també hi tenen molt a veure…


Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y directora de la cía LetrasConVoz

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *