Crítica: RENT, un cant a la vida i a l’amor

Crítica: RENT, un cant a la vida i a l'amor

Nota: 9 sobre 10

El musical més influent i provocador de l’Amèrica dels 90 ha arribat a Barcelona de la mà de Daniel Anglès, director artístic de l’Onyric-Teatre Condal. Encara que fa més de vint anys que es va estrenar a l’off-Broadway (1996), el missatge de Rent segueix viu: “carpe diem”. Viu la vida intensament perquè és molt curta.

El missatge de «Rent» segueix viu: Carpe Diem

Rent és un musical rock amb lletres de Jonathan Larson basat en l’òpera “La bohème” de Puccini en què se substitueix el París del 1830 per l’Amèrica dels 90 i la tuberculosi pel sida, dues malalties associades a les capes marginals de la població.

Les dues obres tenen molts paral·lelismes com l’escena final del primer acte en què els amics es reuneixen al bar o el moment en què una de les protagonistes, Mimí (amb el mateix nom que a l’òpera) va a buscar llum a casa del seu veí.

D’acord amb el que diu el dossier de premsa: «Rent narra la història d’una generació de bohemis en el Lower East Side de Nova York que lluita per aconseguir l’acceptació social a través del seu art. Joves que mesuren les seves vides en “cicles d’amor”, que han de plantar cara a la societat superant obstacles quotidians i que reaccionen davant la proximitat de la mort celebrant la vida i l’amor”.

L’èxit de Rent va ser immediat i va rebre nombrosos guardons com el Premi Pulitzer el 1996 o el Premi Tony al millor musical. Es diu que la mort de Larson el dia abans de l’estrena hi va contribuir però, un cop vist el musical, m’aventuro a dir que hauria triomfat igualment. L’actualitat de l’argument i la qualitat de les peces musicals s’ho mereix, aleshores i ara. Són tantes les cançons que és difícil triar-ne alguna però es podrien destacar  “Tango Maureen”, “Rent” “Seasons of love” o “La Vie Bohème”.

Una excel·lent actuació grupal que transmet les ganes de viure de la joventut

Els personatges principals de Rent són vuit: la ballarina Mimi (Júlia Bonjoch) que s’enamora del cantant i guitarrista Roger (Victor Arbelo), el drag queen Angel (Albert Bolea), el professor d’informàtica frustrat Collins (Xavier Navarro), el propietari de l’immoble Benny (Peter Vives) casat amb una dona rica i ara propietari de l’immoble on viuen Mark i Roger, l’aspirant a director de cinema que ho fotografia tot Mark (Iñaki Mur), l’advocada benestant Joanne (África Alonso) i parella de la reivindicativa Maureen (Anna Herebia).

Tots ells canten i ballen molt bé però – com sol passar en obres corals com aquesta – el bon resultat final es deu al treball conjunt de tots els intèrprets en què destaca una gran sincronicitat a l’hora de moure’s en un escenari metàl·lic amb diferents nivells, com si fos una bastida. Davant, alguns sofàs i cadires simulen l’interior de la casa on es desenvolupa l’acció. També és de destacar el vestuari que reprodueix fidelment el de l’època i el joc de llums que canvia de colors.

La vintena d’intèrprets tenen una àmplia formació artística en centres com l’Institut del Teatre, Aules, Eòlia, Memory… i transmeten l’energia i vitalitat d’aquest grup d’artistes i les seves ganes de viure, malgrat les precàries condicions. Diria que hi ha una nova fornada de joves professionals del teatre musical i això és una bona notícia.

La fortalesa de l’amistat, peça clau de «Rent»

A més de ser un cant a la vida i a l’amor, Rent mostra la fortalesa de l’amistat que permet el grup d’amics lluitar plegats per no haver de pagar el lloguer – d’aquí ve el nom del musical – que els demana el seu antic amic Benny per continuar vivint al loft que compartien. El drag queen, Angel, simbolitza la força d’aquests llaços.

Rent” també parla d’una nova i encara poc coneguda malaltia (la sida), l’amenaça d’aïllament social i mort que plana sobre aquells que la pateixen i la necessitat de donar-se suport uns als altres.

Gràcies a l’Onyric per «resucitar» els musicals !

He de dir que des que Daniel Anglès dirigeix l’Onyric m’han tornat les ganes de veure musicals. És una sort comptar amb un teatre de llarga tradició com el Condal que ens ofereix obres de qualitat com aquesta, “Fun Home” o el “Despertar de la primavera” entre d’altres que hem pogut veure i espero que veiem en el futur. Ja no cal anar a la capital per veure bons musicals.

El que més m’agrada, però, és veure un públic tan jove i entusiasta al pati de butaques. Digueu-me ingènua però confio que, a través dels musicals, descobreixin tot el que ens aporta el teatre.

Dades tècniques de RENT, Onyric-Teatre Condal

  • Música i lletres: Jonathan Larson
  • Direcció: Daniel Anglès
  • Coreografia: Òscar Reyes
  • Direcció musical: Miquel Tejada
  • Intèrprets: Iñaki Mur, Victor Arbelo, Júlia Bonjoch, Albert Bolea, África Alonso, Anna Herebia, Xavier Navarro, Peter Vives, Clara Altarriba, Marc Andurell, Iskra Bocanegra, Nil Bofill, Raquel Jezequel, Edgar Martínez, Elisabet Molet, Marc Gómez, Joanna Roselló
  • Un producció de Focus amb la col·laboració de No day but today.

Crítica: RENT, un cant a la vida i a l'amor

 

 

Lluïsa Guàrdia Filòloga per la UAB i activista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ... Màster en Gestió Cultural. (UOC-UdG). Col·legiada pel Col·legi per Periodistes (per exercici professional), membre de l'Associació de Protocol i Relacions Institucionals, sòcia del Cercle de Cultura i membre del Consell de Públics del TresC (al 2023) M'encanta llegir i escriure o, per descomptat, anar al teatre.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *