Crítica: Cuadros de amor y humor a la Sala Disbauxa

Crítica: Cuadros de amor y humor a la Sala Disbauxa
5 (100%) 36 votes

Nota: 6 sobre 10

Una companyia jove de teatre, provinent d’una escola de cinema, s’ha llançant als escenaris. Presenten Cuadros de amor y humor, un seguit d’episodis que es capbussen en els anys 80. N’hi ha que són intemporals, n’hi ha que semblen d’avui tot i que és evident que són de fa 30 anys… no hem canviat tant!… n’hi ha que realment es veuen desfasats… en algunes coses, sí que hem canviat!

El format dels episodis delata la formació cinematogràfica de la companyia. Som en una platea, però podríem estar ben bé en un plató de televisió, filmant-los.

Cuadros de amor y humor, una proposta teatral amb tocs cinematogràfics

La introducció i el final de tot el muntatge, són el millor de tot. Un discurs a moltes veus que ens parla d’un passat no tan recent i que ens porta al present. Som el que som perquè érem el que érem. Som el que som perquè ens han marcat les circomstàncies. Som el que som perquè no sempre som capaços de canviar les coses… o perquè sí que en som capaços.

Víctor Abreu, Judit Arelle, Diego de Chateau, Matías Fraile, Alicia Gerez, Amanda Gurruchaga, Roser Saló, Ariadna Van der Pool i Esther Viladecás, sota la direcció de Juan Carlos González, interpreten els episodis.

Una proposta a la que li falta una mica més de treball escènic

Cuadros de amor y humor és un muntatge és divertit però hi falta més treball d’escena. Les accions i els diàlegs es precipiten i, en teatre, els silencis i les pauses són tan importants com els diàlegs i les accions.

Els textos, tot i que són divertits, es mouen molt entre el tòpic i, encara que la pretensió és riure’s d’una època ja passada, els falta una bona dosi d’acidesa i mala bava. Si ens hem de riure dels anys 80, fem-ho amb ganes.

Tot i això, cal dir que són una companyia jove i que tenen molt d’espai per avançar. La seva aposta és arriscada i, encara que no acabi de quedar ben quallada, és una molt bona aposta, perquè aquesta companyia sí que té clar una cosa: només treballant, s’avança. Només fent teatre, s’aprèn a fer teatre. La teoria dels cursos queda enrere… ara tenen tot el temps del món per fer “les pràctiques”.

La Jove Companyia Plató de Cinema té molt per oferir i tornaran a pujar dalt d’un escenari amb més ganes, més empenta i més propostes. I estarem atents a la seva evolució.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *