Crítica: Les dones de Guido Contini, una única veu per a nou dones diferents

Crítica: Les dones de Guido Contini, una única veu per a nou dones diferents
¡Puntúame!

Nota: 7.5 sobre 10

L’espectacle musical que presenta El Maldà, “Les dones de Guido Contini”, interpretada per Mariona Castillo i dirigida per David Pintó, es basa en “Nine” de Maury Yeston que es va estrenar a Broadway als anys 70 i la pel·lícula autobiogràfica de Fellini “Otto e mezzo”. El 2009 es va fer l’adaptació cinematogràfica de Nine en què vam poder veure un Contini de mitjana edat en plena crisi creativa.

L’esplèndida veu de Mariona Castillo ens convida a conèixer, a través de fragments de la vida del director de cinema italià Guido Contini,  la seva personalitat i relació amb algunes de les dones més importants de la seva vida.

Per aconseguir-ho, es transforma en nou dones diferents: la mare, l’esposa, l’amant, la musa, l’actriu, l’ajudant de vestuari, la prostituta que el va ensenyar a estimar, a més de fans i detractores; perquè la vida amorosa del cineasta va ser molt i molt intensa. Una única veu per expressar els sentiments de nou dones. Nou mirades femenines sobre el mateix home.

A cada moment, Mariona adapta l’actitud i manera de cantar a cadascuna d’aquestes dones, fins i tot l’expressió de la cara. És un exercici de canvi de registre vocal i transformació constant: la mare que li recorda que ja és hora de créixer, la coqueta i seductora prostituta que l’atreu amb jocs sexuals o la resignada esposa que ens emociona a més no poder en una de les escenes finals. Dels nou, potser, el personatge més rodó. Ella, que el coneix bé, ho diu ben clar: “Amb una no en tens prou. En necessites, com a mínim, tres”.

A l’acompanyament del piano, fonamental en la qualitat musical de l’obra, s’hi suma un molt encertat joc de llums que crea un ambient íntim i personal (com l’espectacle). La foscor de la sala, on només hi ha un piano, es trenca amb un focus de llum blanca que centra la nostra atenció en la cantant.

En un extrem de l’escenari, una cadira buida representa la figura de Contini, com un altar erigit a un home digne de ser venerat (pel món? per les dones? pel públic?). Segons paraules del director de l’obra, Pintó “Hem volgut retratar el personatge a través de les dones enamorades d’ell” perquè Contini era “un cineasta egocèntric i egoïsta”. En algun moment, però, trobem a faltar la rèplica del “mestre” que ens hauria permès tenir una visió més nítida del personatge. Tenim la sensació que se’ns escapen alguns matisos.

Per vestuari, només una escotada granota i un mocador negre que fa les funcions de mantell, turbant o insinuant peça de roba. A Mariona Castillo no li cal res més perquè la seva omple la sala per donar vida a nou dones. Escolteu-la, escolteu-les.

Dades tècniques de LES DONES DE GUIDO CONTINI – El Maldà

  • Idea original i interpretació: Mariona Castillo
  • Dirigida per:
    David Pintó (escena)
    Gustavo Llull (música)
    Ariadna Peya (moviment)

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *