Crítica: Les dones sàvies – El Maldà

Crítica: Les dones sàvies – El Maldà
5 (100%) 2 votes

Nota: 10 sobre 10

El Maldà està de festa!!! Han tornat Les dones sàvies!!! Ha tornat la forronya, la ela geminada, els pronoms febles i el vocabulari acurat i precís. Ha tornat la comèdia i el bon humor.

El muntatge d’Enric Cambray i Ricard Farré millora dia rere dia. Si ja era impressionant la primera temporada, ara és més que imprescindible. L’adaptació del text de Molière és fresca i alegre i no perd ni un bri de l’esperit original. El text se’n riu de la pedantería en català tant com ho fa en francés.

Les dones sàvies torna a El Maldà amb un muntatge millorat

Enriqueta es vol casar. Armanda vol seguir estudiant. La mare vol que Enriqueta es casi amb el Sr. Conill, un tertulià que apareix als matins… i el pare vol que es casi amb Clitandre. I pel mig hi ha la tieta Belisa (que es mereix que li facin un muntatge a part per a ella sola) i la Martina. L’obra original de Molière té 16 personatges que aquí han quedat reduïts a vuit sense que en cap momento es perdi el fil argumental ni els girs de la comèdia.

Enric Cambray i Ricard Farré juguen tots els papers de l’auca. I, en aquest cas, dir “jugar” és el més adient. Perquè en aquest muntatge tot té l’aire d’un joc alegre i desenfadat. L’aparició del Sr. Conill i el seu 5×10 gairebé converteix l’escenari en un plató d’un concurs de televisió. Joc dins del joc.

Jouer, to play… jugar. El teatre, en altres llengües, es juga. I l’Enric Cambray i en Ricard Farré saben com fer-ho. I ho fan molt bé. Veure’ls actuar és un plaer.

Una reposició que esgota les entrades perquè és una obra addictiva!

Els canvis de vestuari es completen amb canvis d’actitud, de veu… i també de forma de parlar. Cada personatge és únic i irrepetible. El maquillatge dels dos actors recorda el maquillatge que es portava al segle XVII: cares emblanquinades amb pòmuls marcats en vermell. El muntatge és modern, l’ambientació ens vol portar a tres segles enrere. I com que estem jugant, la barreja és coherent i se’ns fa versemblant.

Les dones sàvies ha tornat al Maldà. Ha tornat per pocs dies i ja estan exhaurint entrades perquè hi ha gent que les ha vist més d’una vegada. Hi ha teatre, bon teatre, teatre excel·lent… Les dones sàvies són tot això. I encara són una cosa més: Les dones sàvies SÓN ADDICTIVES!!!

(PS. Hi ha muntatges que mereixen tornar i tornar a la cartellera. Les dones sàvies ho ha de fer, i esperem que l’any vinent tornin a casa seva, al Maldà).


2 comentarios:

  1. magnífica, fantàstica, la estic recomanant.
    Un petit comentari, no sobre l’obra i els seus perfectes protagonistes, sinó per l’escrit que trobem a Internet: parleu del «cult», però en aquest cas s`ha de dir «culte», per evitar que soni a «cul»

  2. Lluïsa Guàrdia

    Gràcies per l’observació, Loli. Corregit !

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *