Crítica: Les dones sàvies – Cruilla XXS

Crítica: Les dones sàvies – Cruilla XXS
5 (100%) 3 votes

Nota: 10 sobre 10

Enric Cambray i Ricard Farré tornen a fer viure damunt dels escenaris Les dones sàvies, un muntatge que va triomfar al Maldà i a tots els teatres on va fer gira.

Les raons són òbvies: una adaptació excel·lent, unes interpretacions increïbles, un muntatge molt ben fet, molt ben escrit, molt ben muntat… un muntatge que funciona perfectament i que combina moments trepidants amb moments pausats d’una manera que sempre manté l’atenció de l’espectador i el somriure plantat a la cara.

“Què? Voleu abandonar el títol de soltera amb la dolçor que emana?”

El Cruïlla XXS recupera Les dones sàvies 

En un moment on la polèmica per l’ús del català ha sortit al carrer, Les dones sàvies entren de ple en el tema lingüístic. La seva saviesa gira entorn de la llengua catalana i la seva forma més culta, bandejant les formes més col·loquials… justament ara que l’IEC les inclou en la seva gramàtica!

“Jo parlaré com la meu mare em va ensenyar!”

Enriqueta i Armanda, dues noies criades enmig de tertúlies autoanomenades “cultes”, tenen objectius molt diferents a la vida. Armanda vol continuar els passos de la mare, una dona que pretén dedicar la seva vida a l’estudi. Enriqueta vol casar-se amb Clitandre. El pare accepta aquest casament, però la mare prefereix un altre promès: el Sr. Conill, un tertulià que té el cor robat a les dones. Enmig d’aquests desitjos encreuats hi trobem una minyona amb molta empenta, la Martina, i una tieta amb quimeres, la tieta Belisa.

Interpretacions excel·lents

Enric Cambray i Ricard Ferré interpreten tots els papers, en un exercici de fregolisme frenètic. Uns canvis de registre que necessiten poca cosa: una còfia, una jaqueta, un barret… i un canvi postural, gestual, d’entonació, de veu…

Els espectadors sabem que tot això és molt difícil de fer, i ells ho fan d’una manera que sembla que sigui tot molt fàcil, molt planer. Les caracteritzacions són un encert en tots els casos.

“Ja sé que, per a vós, no sóc un fruit saborós.”

La música que acompanya els canvis d’escena o el xou del Sr. Conill és un element indispensable d’aquest muntatge. La cançó de presentació del Sr. Conill és un punt i a part. Potser caldria pensar en fer-ne un disc!

“Tot ho sap. És el pare del bon parlar.”

El muntatge que va enamorar molts espectadors, ha tornat per un dia. I constatem que és un muntatge amb moltíssima vida, que omplirà escenaris allà on vagi.

“Estic molt contenta de ser com sóc: un xic totxa.”

Les dones sàvies, un muntatge del Maldà que ha portat la tertúlia al Teatre Victòria… i que esperem que torni moltes vegades perquè sempre, sempre, sempre ens arrenca un bon somriure i grans riallades. Un riure que tots compartim. Ens han permès gaudir de la millor tertúlia del món mundial… i d’un tauler 5×10 que és una troballa digne de figurar en tots els manuals del “bon tertulià”.

Les dones sàvies són addictives. Ho vàrem descobrir el primer cop que les vàrem gaudir… i ho mantenim. En volem més!!!

2 comentarios:

  1. magnífica, fantàstica, la estic recomanant.
    Un petit comentari, no sobre l’obra i els seus perfectes protagonistes, sinó per l’escrit que trobem a Internet: parleu del «cult», però en aquest cas s`ha de dir «culte», per evitar que soni a «cul»

  2. Lluïsa Guàrdia

    Gràcies per l’observació, Loli. Corregit !

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *