Crítica: Les dones sàvies – El Maldà

Nota: 8,5 sobre 10

Després de l’èxit de la temporada passada, El Maldà torna a oferir “Les dones sàvies”, una divertida paròdia sobre la pedanteria d’alguns presumptes erudits. L’obra està basada en “Les femmes savantes” de Molière, estrenada a París el 1672.

Les germanes Enriqueta (Enric Cambray) i Amanda (Ricard Farré) representen pols oposats. La primera no mostra cap interès pel coneixement i l’únic que vol és casar-se amb el seu pretendent Clitandre. La segona dedica la vida a ampliar el seu saber: “El matrimoni no és un desig noble. Cal dedicar-se a allò que alimenta l’esperit. Caseu-vos amb la literatura” li diu a Enriqueta. Mentre, la mare (Filaminta) intenta casar-la amb el Sr. Cunill, famós i fatxenda tertulià que només vol els seus diners, amb l’oposició d’un pare calçasses (Crisal) i la complicitat de la criada Martina que amb enginy resolt aquest divertit embolic familiar.

Les dones sàvies” planteja dues visions femenines sobre l’erudició però se centra sobretot en la defensa del compliment de “les lleis del llenguatge”. Sou aferrissats defensors de les normes de Pompeu Fabra o, potser, penseu que la funció del llenguatge és comunicar-se encara que de vegades s’hagi de fer alguna concessió lingüística? Quan Filaminta pregunta a la criada Martina “Vols continuar ofenent la gramàtica?” aquesta respon “Mentre una es faci entendre, ja parlo prou bé”. Bona resposta.

Els dos únics intèrprets, Enric Cambray i Ricard Farré, es desdoblen en vuit personatges – tant homes com dones – amb l’ús només de gestos, canvis de vestuari i d’entonació. Un espectacular exercici de transformisme (i transvestisme). De vegades, es repliquen a ells mateixos a escena i s’han de canviar de roba a corre-cuita. Creen situacions molt divertides.

Es deixen la pell a escena. Mostren gran versatilitat i molt bona dicció (un punt afectada, com pertoca a una obra d’aquesta època). Sorprèn gratament l’expressivitat d’Enric Cambray, que fa uns gestos amb la boca dignes del millor clown. La seva actuació té molt de mim. Ricard Farré broda el paper però, en algun moment, les petites dimensions de la sala fan que el seu to veu resulti massa alt. Convindria ajustar-lo.

Són de destacar altres personatges com la presumida tieta Belinda i el repelent Sr. Cunill (amb una aparença digne de veure) però sobretot la criada Martina que, amb gestos i mots barroers, contrasta amb l’acurat i grandiloqüent vocabulari d’aquells que diuen paraules com garlar, enuig, sublim, excels, malgirbat, ensa, etc. En una obra que parla de llenguatge no ens hauria de sorprendre gens l’ús d’aquest lèxic cult i una mica arcaic. També parlen de manlleus, pleonasmes i altres conceptes lingüístics però tenim la sensació que en realitat no saben de què parlen.

L’escenografia senzilla i polivalent resulta molt eficaç. Un pannel plegable (tipus “biombo”) que imita una llibreria, símbol de la saviesa, ocupa l’espai escènic. Aquest es mou i es transforma en diversos objectes com portes d’entrada i sortida, elements imprescindibles de les comèdies d’embolics. El vestuari és el típic del barroc; grans arracades, bates de seda, cares emblanquinades i llavis vermells, turbants,… Combina perfectament amb l’escenografia, el text i la luxosa sala de El Maldà.

En un segon pla, “Les dones sàvies” també posa en evidència la manca d’escrúpuls d’alguns tertulians (i polítics) que s’entesten a parlar de tot sense tenir-ne prou coneixement. Per demostrar-ho ens presenta la taula del 5×10, recull de frases buides que quan es combinen sembla que tinguin sentit. S’aprofita aquesta escena per fer intervenir el públic, trencant així la quarta paret.

En definitiva, Les dones sàvies és una divertídissima còmedia barroca de costums, en forma de paròdia, que parla de temes encara vigents i que malauradament han estat objecte de controvèrsia, no sempre per motius lingüístics com hauria de ser.

Dades tècniques de LES DONES SÀVIES – El Maldà

Dramatúrgia: Lluis Hansen i Ricard Farré

Repartiment:
Enric Cambray – Enriqueta, Belisa, Crisa, Sr. Cunill
Ricard Farré – Amanda, Clitandre, Martina, Filaminta

Una producció de El Maldà


Te interesará:

Primavera sound 2017: fechas ¿Buscando las fechas para el Primavera Sound 2017? Este festival de música de Barcelona es uno de los más reconocidos tanto a nivel nacional como inte...
Un Àvar molt entranyable a St Cugat Nota: 8 sobre 10 Quan algú diu “L’Avar”, ens surt acabar el sintagma nominal afegint “de Molière”. "L’Avar" de Molière, van un darrere l’altra i aques...
Crítica: Mirta en espera Nota: 9 sobre 10 L’oferta d’espectacles a Barcelona és tan gran que correm el risc que ens passi desapercebuda una joia teatral com la que ens ofereix...

Un comentario:

  1. magnífica, fantàstica, la estic recomanant.
    Un petit comentari, no sobre l’obra i els seus perfectes protagonistes, sinó per l’escrit que trobem a Internet: parleu del “cult”, però en aquest cas s`ha de dir “culte”, per evitar que soni a “cul”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *