Crítica: El llarg dinar de Nadal – La Ruta 40

Crítica: El llarg dinar de Nadal - La Ruta 40

Consulta la cartellera de teatre Barcelona

[usr 4,5 img=»03.png»]

Al Teatre de la Biblioteca de Catalunya s’hi està fent un gran dinar nadalenc i hi estem tots convidats. La Perla 29 comparteix el seu habitual escenari de la Biblioteca amb la Ruta 40, seguint la seva filosofia de crear sinergies i complicitats amb altres grups teatrals. La ruta 40, per la seva banda, és una companyia independent fundada a Barcelona i, tot i que treballa amb un equip estable, sempre està oberta a col·laboracions amb altres directors, intèrprets i creadors.

L’any 2022 farà deu anys que La ruta 40 puja als escenaris com a companyia de teatre i ho celebren tornant a representar El Llarg dinar de Nadal, que fou un dels primers espectacles de la companyia i un dels més estimats i premiats.

L’autor, Thornton Wilder, és un clàssic de la literatura i del teatre nord-americà del segle XX, juntament tres grans autors de la seva generació: Eugene O’Neill, Tennessee Williams i Arthur Miller.

El llarg dinar de Nadal de La Ruta 40 torna aquest Nadal a Barcelona.

La família Bayard seu al voltant d’una taula acuradament parada per celebrar el dinar de Nadal. Una tradició que es repeteix any rere any amb membres d’una mateixa família que van canviant al llarg de quatre generacions.

Ens situem als Estats Units a principis del segle XX, però podríem ser a qualsevol altre indret del món i en una altra època, perquè les vides que descobrirem amb la família Bayard mostren temes humans i universals: l’amor,  l’esperança, els projectes, també les decepcions, les pèrdues i els dols.

El llarg dinar de Nadal ens parla de l’implacable pas del temps, un temps que els protagonistes diuen que passa tan lent, però que per l’espectador passa rapidíssim, saltant d’any en any.

Una escenografia simple ens mostra la taula parada al centre de l’escenari i dues portes obertes al seu darrere, una negra i l’altra blanca, que representen la mort i el naixement i per elles hi marxaran, inevitablement, alguns dels familiars, però també n’hi veurem entrar d’altres, que porten alegria i felicitat. Perquè això és la vida i la vida dels Bayard és la vida de totes les famílies. Un passadís a l’esquerra serà la via del canvi, de l’esperança, de l’aventura per descobrir nous indrets a la recerca de somnis.

El llarg dinar de Nadal és una meravella que no us podeu perdre

L’actuació dels actors és impecable. Bruna Cusí, Alberto Díaz, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Albert Prat, Magda Puig i Mima Riera fluctuen cadascun d’ells pel cos de diferents personatges al llarg de l’obra aconseguint que aquest fet no desconcerti a l’espectador i que ens hi adaptem fàcilment sense ni tan sols pensar-ho.

De rerefons, l’evolució/destrucció de les ciutats americanes que van fer fora als indis dels seus territoris (l’àvia Bayard encara se’n recorda) per construir-hi  fàbriques que teòricament porten riquesa i progrés, però que també comencen a contaminar l’entorn i el sutge es filtra per les parets, ja velles, d’una casa en altres temps nova i lluent.

No només us la recomanem sinó que us animem a anar-hi abans del 9 de gener, afanyeu-vos-hi!


  • El que més m’ha agradat: que en només una hora siguem capaços d’endinsar-nos en la vida de quatre generacions d’una mateixa família. I la interpretació de l’Aina Huguet.
  • El que menys m’ha agradat: Potser he trobat a faltar que els diàlegs aprofundissin una mica més en la vida dels personatges, però crec que precisament el fet que a través del poc diàleg ens identifiquem amb els protagonistes és un valor afegit,  així que, en realitat, m’ha agradat tot.

Crítica: El llarg dinar de Nadal - La Ruta 40

Laia Ruiz Llicenciada en Publicitat i RRPP i redactora, he treballat en tants llocs diferents que em costa classificar-me. Sóc multitasking de naturalesa; començo a fer una cosa i ja estic pensant en la següent. La cultura em dóna vitamines i escric perquè em resulta terapèutic. He fet varis cursos a l’Aula d’escriptors de Gràcia, de creació de novel·la, de guió cinematogràfic i un de redacció periodística a l’Ateneu Barcelonès. El meu perfil a Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *