Crítica: El Mercader de Venècia – Sala Versus Glòries

Crítica: El Mercader de Venècia – Sala Versus Glòries
4.3 (85%) 4 votes

Valoració: 9 sobre 10

El Mercader de Venècia és un text extraordinari que analitza el comportament humà amb tots els seus defectes d’usura, d’ambició, de la perversitat de la justícia, la intolerància de la diferència, tant sigui de religió com de cultura i de país; i de l’abús de poder que deteriora les relacions humanes.

Confronta l’amor romàntic, que pot ser de parella, d’amistat o patern-filial; amb l’ambició, el poder i la venjança. Mostrant la dualitat del materialisme i els sentiments. A més en aquesta versió es ressalta el factor capitalista i el naixement de la banca moderna, retratant el nostre sistema social amb ironia i eficàcia.

El Mercader de Venècia torna a la Sala Versus Glóries

Venècia és la ciutat on passa la història, però podria passar a qualsevol lloc i en qualsevol època; és per això que els directors. d’aquesta versió, la presenten sense cap element escènic que indiqui cap pista d’on està emmarcada.

L’escenografia d’ El mercader de Venècia és completament nua, només una taula i alguns estris per reforçar el text que compta amb catorze escenes curtes, àgils i explicites que d’alguna manera fan pensar que les contradiccions humanes eren i seran sempre presents.

La traducció és de Miquel Desclot, que ha estat elaborat amb la col·laboració dels mateixos actors i director

Treball intens i estricte que es nota en cada personatge

Konrad Zschiedrich, va començar a dirigir aquesta obra amb la tècnica del treball intens de l’actor, trobant el sentit emocional de cada paraula però distanciï-se de les emocions, mirant que aquest separi les seves pròpies emocions amb les del personatge que ha d’interpretar, donant tota la grandesa als textos i posant tots els sentits en la senzillesa de com dir els versos, combinant les emocions amb serenor i tècnica.

Per una causa molt justificada Zschiedrich va haver de deixar la direcció i el va substituir en Mingo Ràfols, que va seguir fidelment les pautes del seu predecessor. Les actuacions d’aquesta nova posada en escena a la Sala Versus Glòries es dediquen íntegrament a l’acreditat director alemany.

Tot aquest treball estricte i intens, es nota en cada una de les actuacions, quatre actors que representen a diversos personatges: Sílvia Forns, Àlvar Triay, Damià Plensa realitzen unes interpretacions esplèndides.

Mercè Managuerra llueix sobre l’escenari

Però la verdadera mestra d’aquest muntatge és la Mercè Managuerra, que encarna el paper de Shylock. Aquest jueu avar, cruel i traïdor que en aquesta proposta és comparable als més rics i adinerats banqués actuals. L’actriu delecta amb el seu paper d’home interpretat per una dona, amb un posat compungit i astut a la vegada, una mirada agressiva i al mateix temps desprenent una saviesa innegable, que passa de l’odi a la fragilitat, de la severitat a la clemència, i que fa arrencar els aplaudiments més sincers.

Distinció del premi Margarita Xirgu

Per aquest paper i per tota la seva trajectòria, Mercè Managuerra va ser distingida, aquest estiu passat, amb el premi Margarita Xirgu, i el seu nom està posat, junt amb les altres seleccionades dels anys anteriors, en una rajola a la Plaça que porta el nom de la genial Xirgu, davant mateix de l’Institut de Teatre Barcelonès. Un reconeixement molt merescut.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *