Crítica: El Mercader de Venècia – 3000 ducats, per tres mesos.

Crítica: El Mercader de Venècia – 3000 ducats, per tres mesos.
4 (80%) 3 votes

Nota: 9 sobre 10

El Mercader de Venècia a la Sala Versus és un muntatge que prima el text per damunt de tot. Les paraules de Shakespeare són tot el que fa falta per explicar la història. No cal atrezzo, no cal un vestuari especial… no cal res. Només un llenguatge ple d’intencions, on el que es diu no sempre és el que sentim.

“Ves, gentil jueu!”

Un escenari buit i quatre actors que interpreten tots els personatges. I en aquell escenari buit, les paraules prenen un volada molt alta. Cada paraula compta. I els quatre actors ho saben.

El Mercader de Venècia de Shakespeare arriba a la Sala Versus Glòries

Silvia Forns, Lolo Herrero, Managuerra i Damià Plensa, molt ben dirigits per Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols, fan que cada personatge tingui un gest mesurat i contingut. No hi ha paraules de més en aquesta adaptació de Konrad Zschiedrich. No hi ha gestos de més. Un muntatge minimalista que redueix l’obra de Shakespeare a 14 escenes on s’ha fixat l’acció sobre Antonio, Bassanio i Shylock.

“Però no dèieu que no prestàveu ni manllevàveu res amb interès?”

El vestuari contemporani i sobri fa que els personatges es facin grans davant nostre, enormes. Només porcia duu un vestit alegre de colors. El contrast de la innocència, de viure sense preocupacions, amb els diners i els negocis. Antonio duu complements que demostren que és un home ric. Bassanio, un pintxo presumit; Shylock va una mica caracteritzat amb un barret i un abric, com un jueu ortodox… però és Mercè Managuerra qui li dona uns trets individuals i diferenciats amb la seva interpretació.

“Vull que es compleixi el tracte.”

Les escenes de trànsit tenen l’aire d’una pel·lícula de gàngsters, amb dos homes embolcallats en unes gavardines i amb ulleres de sol, que es passen informació sobre Antonio com si es passessin secrets d’estat robats.

Una proposta amb un bon ritme

El muntatge de Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols té un bon ritme. Els canvis d’escena es fan amb un fos en negre breu que no trenca el tempo de l’obra.

En aquest Mercader de Venècia només hi trobem una taula, com a únic element d’escenografia. El disseny de la il·luminació crea espais, escenes, focus d’atenció… Un escenari negre i un bon joc de llums. El text. Els intèrprets. Un muntatge ple de sobrietat que, malgrat saber-ne la història, ens fa estar pendents de cada paraula.

Un text que, malgrat la seva antiguitat, ens torna a plantar davant la cara que l’antisemitisme ha estat present en la nostra història des de temps immemorials. En aquest muntatge Shylock, malgrat el seu caràcter i forma de fer, és un home. Un home com els altres. I, a estones, ens hi sentim identificats. Entenem el seu dolor i la seva rancúnia. Tal vegada, els cristians, tan bons, no són tan diferents d’ell.

En aquest muntatge del Mercader de Venècia, els personatges deixen de ser un prototip ple de tòpics per convertir-se en sers humans, amb tota la seva profunditat, els seus sentiments i les seves contradiccions.

“Que, pel seu bé, es faci cristià. – Esteu content, jueu? – Estic content.”


 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *