Crítica: El pare de la núvia – A problemes difícils, solucions difícils

Crítica: El pare de la núvia – A problemes difícils, solucions difícils
5 (100%) 1 vote

Valoració: 9 sobre 10

Al Teatre Condal ens demostren que no les nostres suspicàcies no sempre són encertades. Quan vaig anar al Teatre Condal i vaig veure el programa de “El pare de la núvia… i potser del nuvi”, em va agafar una esgarrifança: dura 2:30 hores. No està malament, per ser una comèdia… però, només obrir el teló, vaig adonar-me de què anava errada del tot.

“La galeta, amb gana, és més bona.”

El pare de la núvia…i potser del nuvi és una comèdia que té un esquema molt televisiu. El muntatge manté un fil narratiu al llarg de tota l’obra… però es divideix en actes que podrien ser, ben bé, episodis d’una sèrie de televisió.

Anar al Condal es veure tota la sèrie d’un sol cop. De fet, com fa molta gent avui dia amb moltes de les sèries que circulen per internet… amb l’avantatge afegit, al teatre, que és una sèrie en viu, en directe, i que els actors ens regalen la seva interpretació única i irrepetible cada dia.

“Em va semblar que al Bernat que, per cert, també es casa, li faria il·lusió.”

El pare de la núvia, una comèdia que arriba al Teatre Condal amb Joan Pera

Un empresari català, propietari d’una empresa familiar de galetes, en Francesc Ramon Pujol Pinyols està a punt de casar la seva única filla, Anna Carreño (Meritxell)  amb el que creu que és el gendre perfecte, Oriol Casals (Bernat).

Però, el dia abans del casament, en Francesc Ramon descobreix, horroritzat, que és el pare del seu futur gendre. El vodevil està servit.

“No diguis mai galeta acabada fins que no estigui embolicada i cobrada.”

Tot i que l’obra és llarga, cada acte té bon ritme, i els gags estan molt ben trobats. És humor molt blanc, en aquesta comèdia no es fa mala sang de ningú (i si algú se sent ofès, és que té la pell molt fina).

L’escenografia ens recorda molt (potser massa) l’escenografia que va fer en  Sebastià Brosa per al muntatge, El Bon Pare, al teatre Borràs, ara fa tres anys. Tot i això, funciona molt bé: les escales, els dos pisos, les portes… tot dóna molt de joc a la comèdia.

“Jo que em pensava que això no podia acabar pitjor…”

Bones interpretacions, a destacar la d’en Joan Pera i Pep Sais

Les interpretacions són molt correctes. En Joan Pera té un públic fidel que ho riu tot… però s’ha de dir que ell també  ho dóna tot. Fins i tot els seus moments d’improvisació queden ben incrustats en el seu paper de pare atabalat i superat pels esdeveniments.

La Maife Gil té un paper que sembla de farciment durant gairebé tota l’obra. Un personatge necessari, però que podria tenir més pes… al capdavall, és la mare de la núvia, i també se li casa la filla, no?

Anna Carreño, Oriol Casals, Marc Rius i Sergi Vallès compleixen bé amb els seus personatges i saben donar el punt exagerat de la comèdia sense arribar a la caricatura.

Capítol a part es mereix en Pep Sais, que broda el seu paper de majordom – secretari – amic de confiança – gairebé germà – director general de l’empresa – l’home de les solucions… un home que és la mà dreta d’en Francesc Ramon Pujol Pinyols… la mà dreta, la mà esquerra, el peu dret i l’esquerre… ho és tot. En Pep Sais li dóna al seu personatge un toc d’ironia i sornegueria que el fa molt divertit i, alhora, també li dóna un toc ple de tendresa i de paciència que ens fa estimar-lo des del primer moment. Un personatge molt carismàtic que brilla amb llum pròpia al costat del sempre omnipresent Joan Pera.

“ – A problemes difícils… – Solucions difícils!!!”

El pare de la núvia… i potser del nuvi al Teatre Condal és una comèdia per capítols. Un vodevil esbojarrat i ple d’humor i rialles. Teatre per passar un molt bona estona. Teatre necessari per oblidar les cabòries i retrobar la rialla neta, la rialla perquè sí.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *