Crítica: El visionario – Teatreneu

3.5 out of 5 stars (3,5 / 5)

En Borja Nicolau va tenir una gran idea: deixar una feina fixa, amb un gran sou, al mes de febrer, per dedicar-se a fer d’humorista. Què podia passar? Una pandèmia mundial? Amb aquesta introducció, en Borja Nicolau fa humor de tot però sempre començant per ell mateix.

El visionario, un monòleg personal i divertit de Borja Nicolau

El visionario, que dura una hora i dos quarts, sembla una trobada entre amics en el que un ens explica les seves aventures i desventures dels darrers mesos. Perquè en Borja Nicolau aconsegueix que tots ens trobem molt còmodes al teatre, amb ell a escena.

Les seves vivències, i la participació de familiars i amics (en projeccions de vídeo), són divertides i són molt properes. El que ell ha viscut potser també ho hem viscut nosaltres… però ell té el do de donar-li la volta a tot i saber-ne treure el seu punt còmic. I ens riem d’ell perquè riem amb ell i ens riem de nosaltres.

El visionario, al Teatreneu, és un monòleg de petit format. No hi espereu focs artificials ni grans dissenys d’il·luminació ni una gran escenografia. No calen. A més, tot això hi faria nosa, perquè trencaria la sensació d’estar entre amics, petant la xerrada, fent una trobada d’aquelles que ens fan tanta falta… i tenir la sort de què, entre els amics, n’hi ha un que sap treure una situació humorística de qualsevol cosa.


  • El millor de l’obra: Riure de tot començant per nosaltres.
  • El pitjor de l’obra: el ritme. El públic ha de participar, i no sempre és fàcil controlar que ho vulgui fer. És un risc que en Borja Nicolau assumeix. Sap que no sempre tindrà un públic disposat. Potser també forma part de ser un visionari.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *