Crítica: ELI – Eina útil o arma destructora?

Crítica: ELI – Eina útil o arma destructora?
5 (100%) 2 votes

Nota: 7 sobre 10

En Roc Esquius torna a entrar en el món de la ciència ficció incrustada a la vida rutinària, amb ELI, a la Sala Versus. Un pare i un fill, amb una molt mala relació per un fet ocorregut en el passat, veuran com les seves vides canvien gràcies a un “gadget” que és una barreja entre una joguina, un sistema informàtic, un llenguatge d’ordinador, realitat virtual… un aparell que és capaç de crear entitats amb personalitat i sentiments.

En Biel (Jaume Casals) i el seu pare, en Jordi, (Pep Anton Muñoz) tenen una relació que no té res de relació i sí molt de falta de comunicació, de malentesos, de retrets… en Biel fa 25 anys i en Jordi li fa un regal especial. Una ELI. Un aparell electrònic capaç de recrear allò que cadascú vol. En Biel, que al principi sembla reticent a acceptar res del seu pare, com si acceptar un regal fos fer concessions… acaba cedint davant d’un aparell que és molt llaminer.

Estàs bé, Biel?

Ara t’interessa?

En Biel utilitza l’ELI per crear tot allò que ha perdut, allò que el fa sentir culpable, allò que ha destruït tot el que ell estimava. I també per ferir en Jordi. L’ELI és una arma que pot tenir doble tall, segons com es faci servir.

Però, què és aquesta aberració?

Ets la persona més repugnant que conec.

Suposo que em ve de família, de part de pare.

ELI a la Sala Versus Glòries, una obra de ciència-ficció i realitat

ELI està configurada en escenes que comencen amb un títol sobreimprès a la paret, com un anunci d’una història que anirem descobrint segons avanci el temps, i que esclata a les darreres escenes, donant-nos tota la informació que ens faltava per acabar de lligar caps.

Pep Anton Muñoz i Jaume Casals interpreten molt bé el pare i el fill, sempre a la defensiva, sempre incòmodes l’un davant de l’altre, sempre en tensió. El cos, la veu, l’expressió, tot ens mostra que la cordialitat no és una de les claus de la relació entre aquest pare i aquest fill.

Has pagat injustament el meu dolor.

Jo necessito dir-los adeu.

Ritme una mica inestable

El text de Roc Esquius va donant petites pistes del passat d’aquesta família i del que és l’ELI i el que en fa en Biel… però no és fins al final que acaba descobrint-ho tot. Com en un llibre clàssic de misteri, quan el detectiu de torn, ho aclareix tot. Les escenes són breus , es tallen amb un fosc, els intèrprets entren i surten contínuament d’escena, tot plegat fa s’alenteixi el ritme del muntatge.

En Roc Esquius torna a parlar-nos de ciència-ficció, una ciència ficció que forma part del nostre dia a dia, com ja va fer amb Mars Joan i Sapiens, però aquest cop el text no té la força dels textos anteriors. El drama es palpa més en les actituds d’en Biel i en Jordi que en el text que diuen.

ELI, a la Sala Versus, ens parla d’un món que ja tenim aquí, més integrat del que pensem, i que pot ser una eina útil o una arma destructiva. A nosaltres ens toca triar-ho.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *