Crítica: Els dies mentits – Quina és la mentida més gran que has dit mai?

Crítica: Els dies mentits – Quina és la mentida més gran que has dit mai?
5 (100%) 1 vote

Nota: 9 sobre 10

A la Sala Flyhard hi podem veure un monòleg de la Marta Aran. Un monòleg que ens fa mirar endins i fer una mica de dissabte.

La Lara Salvador ens espera en escena mentre ens anem asseient, i apartem una nina que tots ens trobem. Hi ha qui riu, hi ha qui se la mira amb curiositat, hi ha qui la pentina, hi ha qui hi juga… la nina trenca el gel. El públic deixa de ser un grup de persones aïllades i la gent comença a parlar, a jugar… “la meva duu diadema… la meva porta un vestit molt bonic… a veues la teva?… jo en tenia una!… Jo era més de les nancis… A casa no me la van comprar mai…” I quan tots estem ben enjogassats, la pregunta:

“Quina és la mentida més gran que has dit mai?”

La Lara Salvador ens ho pregunta directament. Ens mira als ulls. Ens demana que responguem. Tots hi pendem.

I, partir d’aquest moment, ens parla de les mentides que ha dit ella, i ens fa veure que les seves mentides també són, sovint, les nostres. O que mentides que ens pensàvem que no ho eren… sí que ho són.

“Per què mentim?”

“Mentirem sempre que calgui?”

Busquem excuses barates per justificar-nos. Però mentim.

I aleshores ens llança l’altra pregunta:

“Quina és la mentida més gran que t’han dit mai?”-

I podria ser fàcil respondre. Però aquí ja estem en desavantatge… no sempre podem saber si ens menteixen.

Els dies mentits, un monòleg que parla sobre les mentides

La Lara ens parla d’ella. De les vegades que ha hagut de mentir. Dels anys que porta mentint. Mentint perquè no és capaç de sentir res quan està amb un home. Però ells no ho saben. D’alguna manera, la Lara té inculcat en algun lloc que, sobre tot, ells s’han de sentir bé, grans, potents, homes com cal, que saben fer l’amor, que saben el que li agrada a una dona… encara que sovint no pregunten res i no saben res de la dona que tenen entre els braços.

La Lara ens explica com ha pasat d’home en home, com el seu viatge per descobrir el plaer ha estat traumàtic. I com els homes que han estat amb ella han estat sempre contents.

La trobada amb un home diferent li farà reconsiderar tot el que ha estat fent fins ara.

Un monòleg que parla sobre tots nosaltres

Els dies mentits ens parla de nosaltres. De les dones, que mentim perquè els homes se sentin homes, perquè estiguin contents. Perquè se sentin els amos del món. Parla de nosaltes. Dels homes. Que mentim perquè ens pensem que ho fem tot bé. Que no preguntem perquè no ens cal. Que ens conformem amb qualsevol resposta que ens deixi satisfets i ja en tenim prou. Que preferim que ens menteixin abans que reconèixer que potser no som tan bons i ho podríem fer millor.

“Confia en mi. T’estimo. Més suau. Més fort. Més ràpid. Crida. Gaudeix.”

Els dies mentits és un monòleg que han de veure les dones perquè entenguin que dir la veritat pot ser dolorós per a l’altre, durant una estona. Però no dir la veritat és dolorós per a l a dona per sempre més.

“No puc donar-te el que em demanes perquè fa molt de mal.”

Els dies mentits és un monòleg que han de veure els homes perquè entenguin que sentir la veritat pot ser dolorós una estona. Però que no els diguin la veritat és viure en una mentida que tard o d’hora passa una factura ben cara.

“Això és que no estàs prou enamorada”

Els dies mentits ens parla de les mentides que diem, contínuament. Les que diem als altres i les que ens diem a nosaltres mateixos.

“Estàs bé, àvia? –Sí, tot bé.”

La direcció de Marta Aran fa que la Lara Salvador interactuï amb el públic. Directament. Fa que les preguntes no siguin retòriques. Són preguntes directes, d’aquelles que semblen un cop de puny a l’estómac.

Els dies mentits a la Sala Flyhard és com veure’ns en un mirall. Que la imatge que hi veiem ens agradi o no… això ja és cosa nostra.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *