Entrevista a Cos de Lletra

La companyia Cos de Lletra presenta a la Sala FènixLa cua del Paradís” una obra teatral basada en contes de Pere Calders. No obstant, aquesta no és la primera vegada que Cos de Lletra adapta clàssics literaris a l’escena teatral.

Part1 – Sobre l’escenari

cua_paradis_entrevista_1

1. Porteu al món de l’espectacle des del 2006, què us va impulsar a traslladar el món literari a l’escenari?

No hi ha res extraordinari en el fet de posar en escena obres literàries. Bona part del millor teatre de tots els temps parteix de textos dramàtics, que són literatura: Shakespeare, Txèkhov… Ara bé, és cert que ens interessa la paraula literària per les seves autenticitat, profunditat i bellesa, allunyades de la banalitat quotidiana.

2. Heu adaptat a varis autors de la literatura universal com Ana María Matute, Federico García Lorca, Pere Quart i, ara, Pere Calders. Quin autor considereu que us ha resultat més difícil adaptar al teatre?

En el cas de Pere Quart i de Joana Raspall, que celebra enguany el seu centenari, es tracta de recitals poètics. Les peces de García Lorca que componien l’espectacle teatral “Mañana, mañana” formaven part del seu Teatro Inconcluso, és a dir, que tot i inacabades, eren obres teatrals incipients –repartiments, sinopsis, escenes–. Finalment, tant “Los niños tontos” com “La cua del Paradís” adapten contes d’Ana María Matute i Pere Calders, respectivament. Cadascun d’aquests espectacles ens ha brindat l’oportunitat d’endinsar-nos en l’univers del seu autor: més que un seguit de dificultats, treballar aquests textos ha estat un plaer!

3. Per què aquests autors? Què tenen d’especial per a vosaltres?

La qualitat de la seva producció literària. Ens interessa l’obra d’aquests i de molts altres grans autors. Cada procés de creació enriqueix el nostre aprenentatge com a professionals. Cal aprendre dels millors mestres.

4. Ara esteu representant “La cua del Paradís” a la Sala Fènix, una obra basada en els contes de Pere Calders, com heu fet la tria dels relats per a elaborar l’obra?

Partint del volum Tots els contes de Pere Calders, vam escollir els relats més susceptibles de ser dramatitzats, representables i dinàmics. Vam optar pels textos amb un humor manifest per tal que l’espectacle tingués un to còmic, i vam renunciar a la part més inquietant o filosòfica de la narrativa breu de Calders.

5. Hi ha cap nexe d’unió entre els contes seleccionats o són independents entre sí?

El treball de dramatúrgia ha consistit precisament a aplegar aquests contes per convertir-los en part d’un tot.

6. Per a vosaltres què representa Pere Calders?

Algú amb un sentit de l’humor envejable i vital en temps de solemnitat –com els què ell va haver de viure o com els que vivim actualment–.

7. Per què creieu que la gent ha d’anar a veure “La cua del Paradís” a la Sala Fènix?

Com va dir-nos una espectadora: “Quina falta ens feia tornar a riure així!”. Sembla un bon motiu, oi?

Part 2 – Backstage

Salva Artesero i Ruth Vilar

Salva Artesero i Ruth Vilar, actors de Cos de Lletra

1. Què veus quan et mires al mirall?

Salva Artesero: La paret del darrere: sóc un vampir.
Ruth Vilar: Això sí que és un desfici constant i un perill per a la família.

2. Si fóssis un color, quin color series?

Ruth Vilar: Blanc.
Salva Artesero: Negre.

3. A qui admires?

Salva Artesero: A Pepa Pertejo.
Ruth Vilar: A Ramiro Pinilla.

4. Una mania?

Salva Artesero: Buscar paraules al diccionari.
Ruth Vilar: Somriure als malcarats.

5. Si no estiguessis al món teatral, quin altre treball et faria feliç?

Salva Artesero: Astronauta.
Ruth Vilar: Dona barbuda.

Encara no tens les teves entrades? No ho pensis més i reserva-les a través d’espectáculosBCN.

Clicka aquí si vols més informació sobre la companyia Cos de Lletra.

espectaculosBCN

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y directora de la cía LetrasConVoz

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *