Entrevista a la companyia Dei Furbi

Entrevista a la companyia Dei Furbi
¡Puntúame!

Entrevista de Janna Ayesa

Dissabte 13 de desembre vaig assistir a la Seca Espai Brossa de Barcelona per veure l’obra “Trilogia Mozart” de la Companyia Dei Furbi. Després de l’obra, vaig fer-los aquesta entrevista amb la intenció de saber més sobre el seu nou espectacle, el seu procés de creació i la formació de la companyia.

1- Quina és la preparació física i vocal prèvia que requereix Trilogia Mozart?

Robert González- Vocalment, tots hem estudiat. Per tant, tots tenim la nostra rutina particular que fem abans de cada funció.

Queralt Albinyana- Hem tingut uns directors musical, que són el David Costa i l’Armand Grèbol, que ens ha ajudat a aixecar aquesta partitura i aquesta música. Però la preparació vocal la porta de casa cadascú.

Anna Herebia- Sí, sempre fem una mica de rutines i exercicis de veu abans de començar…

David Marcè- També tenim un escalfament de companyia, que els dies que estem més llançats fem. Són una taula d’exercicis de manipulació i estirament de cos per a què puguis despertar-te i escalfar el cos, que fan que puguis arribar a l’estrena ja molt escalfat corporalment.

Queralt Albinyana- També, prèviament per preparar l’espectacle, vam fer un laboratori basat en De Croux (actor i mim francès que va desenvolupar una tècnica corporal a partir del mim per què l’actor es pugui ficar més fàcilment a la pell del personatge) del Mim que ens va permetre fer un gran entrenament de cos per a preparar l’obra.

dei furbi

2- Com va sorgir la idea de la creació del espectacle musical Trilogia Mozart? Perquè Mozart?

David Marcè- Això va ser una idea de la Gemma Beltran, la nostra directora.

Robert González- Sí, normalment els espectacles que fem a Dei Furbi, comencen amb una idea de la Gemma que proposa uns materials i a partir d’allà comencem a fer laboratori de creació. En aquest cas, ja veníem de l’anterior espectacle la Flauta Màgica que també va ser idea de la Gemma. Ella sempre diu que aquest espectacle és com una evolució de la Flauta que ens va portar a treballar aquests materials.

David Marcè- Amb la Flauta Màgica ens ho vam passar molt bé treballant-la i és per això que a la Gemma i a tots plegats ens va venir de gust seguir amb aquesta línia.

Queralt Albinyana- La trilogia en un principi es deia “Perdre el cap” perquè no només era el material de Mozart sinó també l’època en què va ser escrita i del què parla. Pre-revolució francesa, la guillotina, etc. I el missatge que té de crítica a l’aristocràcia i a la burgesia.

3- Com ha estat el procés de creació d’aquest musical a Barcelona?

David Marcè- Tot el material per si sol, de les tres òperees, són unes 9 hores en total. El que nosaltres hem fet és condensar-lo en 59 minuts. Vull dir que hi havia molt més material que evidentment l’hem descartat. És una feina d’anar triant. Sempre treballem a partir d’un laboratori i a partir d’una idea, i després ho provem a partir del treball de moviment de Le Croux amb el mim. I a partir d’aquests dos conceptes com la part de dramatúrgia que té al cap la Gemma i la part de llenguatge escènic, es comença a treballar en aquest laboratori.

Anna Herebia- I després s’improvitza i vas fent…

David Marcè- És un treball de molta feina, vull dir que no és l’estàndard de 6 setmanes d’assajos i estrenem. És un treball més llarg…

Queralt Albinyana- És un treball més de 6 mesos.

David Marcé- Que de 6 setmanes… (Riures)

Robert González- I d’aquests materials també en surten de nous que proposem nosaltres, que anem descobrint pel camí, etc.

David Marcè- És molt guai perquè ella porta la batuta però tu també en pots proposar, i ella evidentment t’ho pot llençar a les escombraries, (riures) però també s’ho pot quedar.

Queralt Albinyana- Aquí per exemple, també hi ha molt material que és de Molière… I després fent DeCroux també ens va portar una mica a la idea dels objectes. De les dones objectes, de les persones objecte, Don Giovanni que és un manipulador i també un manipulat, dels ninots, etc.

trilogia mozart

4- L’escenografia de l’obra Trilogia Mozart està molt ben aprofitada i és molt original. Com va sorgir?

David Marcè- Això també és molt marca de la casa, Dei Furbi. Sol haver-hi un element, per una mica de necessitat-virtut.

Queralt Albinyana- Som pobres…

David Marcè- Sí, potser si fóssim en un gran teatre, en una gran producció, enlloc de fer servir aquesta faldilla de 70 maneres diferents, tindríem 70 faldilles. I potser seria menys interessant.

Robert González- Però també hi ha una cosa de Dei Furbi, que és agafar una cosa i donar-li tantes voltes i treure-li tot el suc possible a nivell físic, a nivell musical i a nivell d’objecte.

5- Com es va formar la companyia Dei Furbi?

Queralt Albinyana- Aquí tenim al Robert, el més antic.

Robert González- Sí. Però no hi érem cap de nosaltres, quan es va formar.

Queralt Albinyana- Era la meva promoció de l’Institut. Van fer un taller de Commedia de l’Arte i va haver-hi una comunió d’energies que va fer que sortís la companyia. En un principi es feia Commedia de l’Arte. D’això ja fa dotze anys, i aquest és el vuitè espectacle. El Robert és el que porta més temps però bé, la companyia ha anat variant i podríem dir que la companyia en si és la Gemma Beltran.

Robert González- Els tres primers espectacles eren de Commedia de l’Arte.

Queralt Albinyana- D’una cosa que ens vam assabentar l’altre dia que va dir molt guai la Gemma, és que no és que vulgués fer commèdia de l’art sinó que volia fer espectacles de creació col•lectiva. I aquesta búsqueda la va portar a la Commedia de l’Arte. Però no va ser el contrari.

6- Com va sorgir la idea de fer un espectacle tot cantat A Capella, (sense cap suport musical, piano, etc) i quina creieu que és la seva màxima dificultat?

Robert González- Jo recordo la primera trucada de la Gemma que ens va dir això. “Farem la Flauta Màgica A Cappella” i a més a més a mi em va dir tu faràs de reina de la nit. (Riures). Però després de fer la Flauta, sí que és veritat que ja no ho veus tan impossible perquè ja vens de fer-ho.

David Marcè- També hi ha uns arranjaments del Paco Viciana, que s’han hagut de fer perquè clar aquesta partitura a veus no existia. La música d’aquestes òperes originalment està feta per instruments. És per això que hi ha hagut una feinada del Paco a arranjar-la per ser cantada a veus i després una altra feinada per cantar-la.

Anna Herebia- I una feinada de posar-la en escena.

Robert González- Sí, però al final te n’adones que el secret és treballar i treballar i tornar-ho a fer i assajar fins que al final surt. Fins i tot ara seguim assajant i seguim treballant perquè surti millor.

Queralt Albinyana- Una cosa bonica que també deia la Gemma, jo vaig citant-la a ella perquè ella és la que diu les coses maques (riures), parlava de la música i del text comentant que a vegades la música de Mozart és molt festiva, i deia que el missatge autèntic d’aquestes òperes es veu a partir de la fusió dels dos llenguatges. En aquella època potser no podien ficar-se massa a l’aristocràcia però amb la música sí que s’aconsegueix…

Anna Herebia- Fent-ne mofa…

Queralt Albinyana- Sí, encara que no s’hi estigui ficant directament. I així amb les dues coses. I això ho hem anat descobrint a mesura d’anar destriant i també pel fet d’haver fet els arranjaments. D’aquesta manera pots arribar a capes més profundes de les cançons.

Robert González- Has de treure tot el que sobra, i quedar-te amb el què t’interessa.

Reserva les entrades per Trilogia Mozart a La Seca

Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y fundadora de espectáculosBCN y la productora teatral Laberinto Producciones

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *