Entrevista a Martina Cabanas per l’obra de teatre “Fuga de conills”

Entrevista a Martina Cabanas per l’obra de teatre “Fuga de conills”
¡Puntúame!

Foto de David Ruano

Llegeix la nostra crítica de Fuga de Conills 

“Fuga de conills” és una obra de la cía 010 que, actualment, es pot veure a la Sala Atrium. Es tracta d’un retrat molt natural i ple de comicitat que ens parla sobre una generació que, avui dia, no sap molt bé a quin lloc encaixar de la societat.

A Espectáculos BCN hem volgut entrevistar a Martina Cabanas, l’autora de “Fuga de Conills” i, així, conèixer una mica millor l’essència i profunditat d’aquesta obra.

“Fuga de conills” parla sobre la frustració quotidiana, sobre l’angoixa vital “de lo que pudo, o quería, que hubiera sido y no fue”. Se situa en la dicotomia èxit fracàs que és paradigmàtica de la meva generació però després de rebre la resposta del públic m’adono que parlant del concret de la meva generació he obert un tema més ampli… Amics que s’acosten als 60 em deien: “Aquests conills parlen exactement de la crisi existencial que se m’acosta!”

  • 2. De què fugen els conills d’aquesta obra? Creus que hi ha un paral·lelisme amb la nostra realitat?

Bé, la meva intenció és que sí. Fugen de tot allò que no els agrada. Enlloc d’agafar el toro per les banyes i encarar-se al que no els convenç prefereixen la queixa a distància i l’estatus de víctimes d’una crisis, d’una societat, d’un govern que no els deixa assolir l’èxit… L’idea de l’escaqueig enfront de l’idea del conflicte.

Quan vas creixent t’adones que és més fàcil acceptar i queixar-te al bar, o acceptar i evadir-te amb l’esport, les drogues o la meditació que no pas no acceptar alguna cosa, enfangar-te i provocar un conflicte.

  • 3. Fuga de Conills és el retrat d’una generació. Com és aquesta generació segons el teu punt de vista?

Jo, he tingut la sort de neixer dona de classe mitjana a Espanya i puc dir que malgrat el que diguin la majoria dels meus amics, visc millor que la meva mare. Tinc l’impressió que som una generació àmpliament formada, però formada amb certa laxitud, una generació que va ser mimada en excés…

Els professors ens motivaven, feien que ens agradessin les assignatures, enlloc de suposar un esforç estudiar era un plaer, quan feiem una obra a l’escola venia la familia en pes, quan jugàvem a basquet la nostra afició ens feia sentir més ràpids, dotats i valents que el Michael Jordan i quan hem arribat al món real, enmig d’una dura crisis ens adonem que hem estudiat carreres que no tenen sortides, fem obres de teatre a les que no ve ni el pirri i si juguem a basquet ens fan mal els genolls…

Això, que per nosaltres és com un cop de pèndol al cap, és sens dubte un tret que defineix la meva generació.

  • 4. Com són els personatges de Fuga de Conills?

Són com jo, com la majoria dels meus amics, són uns autèntics mediocres que un dia s’adonen de que ja no són uns nens i que ni tan sols són joves. En un moment on la socitetat ha anat cap a un infantilisme absolut aquests tres personatges sobre els que pivota l’obra em serveixen de protagonistes perfectes.

Al mateix temps però són profundament humans, plens de contradiccions, de tendresa, d’egoisme, de frustracions, de ganes d’evasió i uns porucs empedernits amb pànic a les responsabilitats. Un amic, al sortir de la representació em recriminava que no hi hagués un heroi en la meva peça dramàtica, i segurament té tota la raó, però en aquest teatre mirall no m’hi cabia… La veritat és que fa força temps que en el meu dia a dia no he conegut cap heroi.

  • 5. Qui creus que es sentirà identificat amb aquesta obra?

Penso que qualsevol persona amb aspiracions i ambicions ha conegut la frustració i crec que es pot sentir identificat en algun sentit amb aquest espectacle. Personalment defenso els desitjos com un motor absolutament necessari per l’evolució, per això mateix accepto la frustració com un pas indispensable en el desenvolupament de qualsevol humà.

D’altra banda, aquesta obra és també un cant a l’amistat, així que penso que totes aquelles persones que tenen la gran fortuna de tenir un amic també poden empatitzar amb l’espectacle i si els hi agrada David Bowie, Amanda Lear i el Mestre Bach, doncs encara millor!!!

  • 6. Com descriuries, en una frase, Fuga de Conills?

Elegia per la mort de la joventut o el final de la nit. En realitat semblen més dos títols que dues frases, m’he deixat el predicat…


Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y directora de la cía LetrasConVoz

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *