Crítica: GUSTAFFSON R60 – Sala Versus Glòries

Crítica: GUSTAFFSON R60 – Sala Versus Glòries

Valoració: 8 sobre 10

La Sala Versus obre les portes amb totes les garanties de seguretat. La cultura és segura i a la Sala Versus compleixen tots els protocols de forma estricta. Entrada ordenada, distància de seguretat, termòmetre a distància, gel hidroalcohòlic, desinfecció de sabates, màscara sempre posada… La cultura és segura. Molt segura.

Gustaffson R60, la nova proposta teatral que es pot veure a la Sala Versus Glòries

I un cop a dins, ens trobem a casa del Pau i la Martina, que organitzen un sopar per als seus amics al voltant d’una taula molt especial: la Gustaffson R60. En Pau para la taula mentre la Núria, una amiga de la parella, el sedueix i ell es deixa fer… fins que arriba la Martina, una dona que és plena d’energia i vitalitat.

Poc després coneixem en Joel i l’Estel, i l’Èric. Ja hi és tothom. La Martina anuncia que té una sorpresa. En Pau no ho té tan clar… i així, de mica en mica, descobrim que ni la Núria ha superat la seva separació d’en Joel, ni en Pau i la Martina no són la parella que aparenten, i l’Estel i l’Èric també tenen cops amagats.

“En aquesta casa, l’home s’encarrega del menjar i la dona de la logística.”

Amb la vichysoisse comencen les sorpreses. I ja no ens deixaran fins les postres, que ha portat la Núria.

“Està clar que a la Martina no li importen els problemes dels altres.”

La taula Gustaffson R60 és un eix que atrau tots els participants al sopar: ja sigui perquè és un símbol positiu o negatiu, perquè és una forma de mantenir un status, perquè és un record, perquè és el passat o perquè és el futur. La taula és allà i tots, d’una manera o d’una altra, s’hi senten lligats.

Parlar del que passa al sopar seria explicar què hi trobareu… i més val que ho descobriu per vosaltres mateixos. Les sorpreses no s’espatllen. Mai.

Un text ben dirigit i amb molt bon ritme

Rosa Molina ha escrit i dirigit un text que té molt de ritme i que ens manté sempre atents al que pugui passar… i passen moltes coses i sembla que cada vegada es superin. Malgrat això, malgrat unes sorpreses que van in crescendo, el final és una mica previsible… però tanca molt bé el muntatge.

“No pot ser que diem mentides perquè pensem que diem mentides no estem fent mal als altres.”

Un repartiment coral, amb Óscar Jarque, Edgar Moreno, Xavier Pàmies, Laura Porta, Rafaela Rivas i Núria Sanmartí. Un repartiment molt ben triat on cadascú es fica molt bé en la pell del seu personatge. Cal destacar les actuacions de Xavier Pàmies, que expressa molt més del que diu, i Óscar Jarque que, al final, és el personatge més honest de tots encara que hagi estat una mentida des del començament… i és adorable.

“(Venus i Saturn estan en conjunció)… tot el que comenci aquesta nit està destinat a l’èxit.” Tot i que, aquesta setmana són la Lluna, Júpiter i Venus els que estan en conjunció, apostem també per un èxit del muntatge.

Gustaffson R60 ens parla de l’amistat, de l’amor, i de les mentides que diem als altres i les que ens diem per intentar enganyar-nos a nosaltres i tirar endavant.

“Proposo un brindis per l’amistat, l’amor i la sinceritat.”

No us en refieu de les aparences. Gustaffson R60 ens parla d’amistat, d’amor i de sinceritat. O no.


Crítica: GUSTAFFSON R60 – Sala Versus Glòries

Nicolas Larruy El teatre m’agrada des de què tinc memòria. De ben petita ja anava a veure el Cicle de Teatre per a Nens i Nenes de Cavall Fort, al Romea… i ja no he deixat de gaudir del teatre. Per a mi, el teatre és salut, és felicitat… és vida! Actualment, a més de col·laborar a Espectáculos BCN, i de dedicar temps al teatre amateur, faig de jurat a la Mostra de Teatre del Raval i al Concurs de Teatre del Foment Martinenc; també col·laboro a Ràdio Montornés. El meu Linkedin

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *