Crítica: Human – Eso no importa, no es real.

Crítica: Human – Eso no importa, no es real.
¡Puntúame!

Nota: 8.5 sobre 10

A La Vilella hi podem veure HUMAN, una peça plena onírica molt ben interpretada per Cintia Ballbé, Joel Minguet i Jorge Velasco.

Un escriptor, amb records que el turmenten, intenta enterrar el seu dolor en l’alcohol i en l’escriptura. Escriu una obra on hi aboca tota l’amargura, el patiment, l’angoixa… que l’alcohol no pot tapar. Aïllat de tot, intenta escriure, amb ànsia, amb pressa… com si volgués que amb l’escriptura s’escolés tot el que pateix. Només un telèfon sembla lligar-lo a tot el que hi ha a fora.

Ella és un personatge de l’obra. Un personatge abocat a una vida difícil, plena d’amargura, patiment i angoixa. Ella pateix el mateix que l’escriptor. I es rebel·la.

¿Puedes oírme? ¿Oyes? ¿Hablas? ¿Puedes hablar? ¿Me entiendes?

 Una dona que viu en un món de terra, que toca de peus a terra, que té clar el que vol. I sap com aconseguir-ho. I reclama una vida millor que la que l’escriptor li està fent viure. Reclama allò que ella considera que es mereix, que és el seu dret. Reclama ser algú diferent i tenir una vida diferent. Tenir més opcions.

Son palabras, es lo que hago, es mi trabajo.

¿Y sobre qué puede escribir alguien como tú?

L’escriptor i la dona están lligats per la historia que ell escriu. Un actor, un amic del passat de l’escriptor, sembla tenir la clau de tant desassossec. El passat és la clau per trencar el patiment… o per allargar-ho. És l’escriptor el que ha de decidir-ho.

Huimos de ti y tu estás aquí para perdernos.

Human a La Vilella és un text que, a estones, té reminiscències lorquianes

Un món on les dones són importants, i sembla que tot giri al seu voltant. Un món tancat, amb una atmosfera opressiva. I un riu. El riu que la noia creua per anar a veure l’autor. El riu on es troba amb el seu amant, que va a cavall. Un text que ens porta records de Bodas de Sangre amb l’aigua, el riu, la nit, la sang.

L’escenografia marca dos espais ben diferenciats: l’espai de creació de l’escriptor, i l’espai on es desenvolupa la seva creació. I només la noia és capaç de poder passejar-s’hi per tots dos.

Eso no importa, no es real.

Uns personatges que es mouen entre el somni i la realitat a Human

Joel Minguet (l’escriptor), Cintia Balbé (la noia), Jorge Velasco (el soldat, l’amic) creen uns personatges que es mouen entre el somni i la realitat. Que viuen en un món borrós, com si miressin a través d’una pluja intensa, en un lloc on el sol no hi llueix mai. Però que ens permet endevinar que hi ha un sol i un arc de Sant Martí a tocar de la punta dels dits.

Human ens parla de la creació, de la relació de l’autor amb els seus personatges, de les vivències que ens marquen per sempre, de la mala comunicació… fins i tot amb nosaltres mateixos… de la culpa que portem a sobre com un abric de plom

La Viella torna a encentar amb la programació d’Human. Un espectacle de petit format, per a un públic molt reduït que gaudirà d’un text i unes interpretacions que emocionen.

Tus verdades, tus mentiras, son palabras.


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *