Crítica: Si jo hi fos (la festa seria més divertida)

Nota: 10 sobre 10

La Vilella ens presenta un espectacle que és tot elegància. Si jo no hi fos, la festa seria més divertida. Un treball coral que ens parla d’aquell ser que tots tenim a dins, que és una acumulació dels nostres fracassos, de les nostres pors… i que aquí agafa cos i se’ns fa present.

La Cristina és una noia que arrossega un jo interior amb molta força i personalitat. Tanta, que el podem veure. I la Cristina el percep, el sent, i hi parla. La Júlia és l’amiga de la Cristina. Una amiga de les de debò. Es coneixen, s’endevinen, es complementen. En Marc és el nou veí del barri. A partir d’aquests tres personatges, es construeix una història on les relacions entre les persones serien molt fàcils… si no fos per una convidadada que ho distorsiona tot: la Cristina interior que surt fora per ficar-hi cullerada.

Si jo no hi fos (la festa seria més divertida) és un muntatge perfecte per un espai petit, no li cal més. No necessita massa escenografia. Un marc de porta enorme fa totes es funcions de l’auca, amb molt d’enginy i imaginació. Amb un sol element recreen des d’un autobús a una escola de ballet. I ho veiem. El muntatge juga amb la nostra imaginació i ens envia reptes contínuament.

Els moviments de l’obra semblen un ballet, amb una coreografia delicada i ben interpretada que flueix suaument i ens captiva. El text de l’obra ens fa riure, perquè va carregat amb un humor molt àcid, i també ens fa estar amb l’ai al cor, pendents d’aquell jo interior que ha decidit cobrar vida i tirar pel dret… els moviments ens hipnotitzen i ens relaxen. Un combinat explosiu.

La música, en directe, d’Albert Martí és un luxe que es gaudeix des d’abans de començar l’espectacle. Una música que forma part de les escenes i que acompanya els personatges en les seves anades i vingudes. Albert Martí crea una atmosfera ideal per a cada situació.

Maite Bassa, Montse Bernad, Xavier Pàmies i Blanca Solé ens regalen una interpretació plena de matisos i de detalls que és com una filigrana on cada petit gest és una part important de l’obra. En aquest muntatge, tot és subtil, efímer, delicadíssim… i, sobre tot, molt, molt elegant.

Si jo no hi fos (la festa seria més divertida), a La Vilella, ens commourà, ens farà riure dels personatges i la seva poca traça… però ens estarem rient de nosaltres mateixos. I, sobre tot, ens farà gaudir d’un muntatge excel·lent que converteix la nostra vida quotidiana en una petita obra d’art.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *