Joshua Radin – Barcelona

Per Nicolás Larruy

Que un diumenge a les 20:30 hi hagi més de mitja platea al City Hall per escoltar en Joshua Radin ja diu molt de la seva capacitat de convocatòria. I ell ho va agrair especialment. Un públic molt heterogeni, però la majoria de cervesa i sabata còmoda (el concert s’havia de seguir dempeus!).

Joshua Radin va sortir i, després dels aplaudiments, va treure una llista de la seva butxaca (el repertori d’aquell dia) i va començar el concert. “Most of my songs are not so happy”. En Joshua Radin va oferir un concert a Barcelona barrejant cançons de discos anteriors amb algunes cançons del seu nou treball. I el públic, molt entregat, les va seguir totes.

Joshua Radin va demanar al públic ajuda per cantar alguna de les seves cançons i, com si estiguéssim al Concert d’Any Nou de Viena, va dirigir la gent que feia la percussió picant de mans sota la seva direcció. Tot i que va dir que era el primer cop que ho feia, per la facilitat amb què ho va dirigir, semblava com si ja ho hagués posat en pràctica en altres concerts. Però això no desmereix que la gent va participar activament i va formar part del concert.

El cantautor va introduir cadascuna de les cançons amb una breu explicació, responia preguntes del públic… una noia li va regalar un dibuix i ell, a canvi, li va demanar quina cançó volia escoltar… i la va incloure en el repertori en aquell moment. Un cop acabat el concert, va oferir dues cançons de propina…

conciertos barcelona

Joshua Radin no té una veu espectacular. Canta murmurant i és força monotònic. Passa de murmuris a aixecar la veu per donar força a algunes frases de les seves cançons. Però en Joshua Radin és molt llest i coneix molt bé les seves limitacions, sap molt bé fins on pot arribar i el que pot fer. Les cançons que composa, les composa per a ell i per a la seva veu. Per tant, està tot molt ben lligat. Les seves cançons beuen de les arrels de folk i el pop americans, tenen un cert aire de country… només li cal una guitarra i la seva veu per atreure l’atenció de tothom.

I se l’ha d’aplaudir perquè té un gran domini de l’escenari i del públic, que es posa de seguida a la butxaca. Un públic amb qui crea una relació de complicitat i de proximitat, que dóna als seus concerts un aire d’intimitat, i que fa que sembli que ell canta única i exclusivament per a cadascuna de les persones que hi ha al seu davant.

Joshua Radin potser no arribarà mai a omplir estadis ni grans escenaris, però en espais petits és un mestre. És un encantador de persones.


Elia Tabuenca

Filóloga hispánica y periodista digital. Apasionada del mundo del teatro y directora de la cía LetrasConVoz

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *