Crítica: ¿La vida es sueño? #gwenismürfila – GREC 2018

Crítica: ¿La vida es sueño? #gwenismürfila – GREC 2018
5 (100%) 3 votes

Nota: 8,5 sobre 10

La companyia les Llibertàries presenta un muntatge que es basa en un text de Calderón i, de tant antic que és, resulta que és actual: ¿La vida es sueño? o gwenismürfila

En escena hi trobem la Gemma Brió i la Tàtels Pérez, acompanyades de l’Enric Alarcón, que fa les funcions de tècnic. Estan assajant. Sembla un assaig obert perquè, de tant en tant, ens expliquen què és el que estan fent. I el primer que ens expliquen és que elles, la companyia Les Llibertàries, no són dues intèrprets.

En són tres. Però són les deu del matí i la tercera component no ha arribat. La Mar Orfila, coneguda també com Mürfila. Ens mostren la seva pàgina web per ensenyar-nos com és aquesta tercera pota de la companyia que no hi és.

Una obra que barreja trossos de “La vida es sueño” de Calderón

A partir d’aquí, i barrejant trossos i assajos de La Vida Es Sueño, ens endinsem en un món on res no és real, o no ho sembla, o no ho sembla però sí que ho és. Perquè, per començar, aquesta Mar Orfila, que no apareix mai, i que acaba essent interpretada per la Gemma Brió, la Tàtels Pérez i, fins i tot, per l’Enric Alarcón… aquesta Mar Orfila… existeix o és només una pàgina web? O és només la Gwen Stefani en el seu alter ego? Per a nosaltres, és només una perruca rossa a qui dóna vida algú que hi ha a escena.

Quizás estàs soñando, aunque creas que estàs despierto.

Una pantalla enorme presideix l’escenari. Una pantalla que és com les que tenim tots a casa, a la televisió, al mòbil, a l’ordinador… una finestra a un món virtual que pot ser real… o no.

L’obra enllaça molt bé música dels anys 80 i 90; referències cinèfiles que tothom reconeixerà (Thelma i Louis, Aterriza como puedas, ET, Encuentros en la Tercera Fase… ); i també l’actualitat més recent, amb una roda de premsa des del palau reial calcada de tantes que hem vist darrerament, trucades de teleoperadors de telefonia… El món de Calderón portat al segle XXI d’una manera brillant.

Porque toda la vida es sueño y los sueños, sueños son.

Si Calderón hagués viscut avui, potser hauria escrit La Vida és un Fake… i hauria utilitzat hashtags, piulades, mencions a Facebook, fotografies a Instagram i Pinterest, etc., per crear un món paral·lel per a Segismundo.

“La vida es sueño” al Grec compta amb una bona interpretació

La Gemma Brió i la Tàtels Pérez interpreten molt bé els diferents papers de La Vida Es Sueño, i els textos de Calderon es fan grans davant nostre… i, tot seguit, són capaces de canviar de registre i tornar a avui i ara, o la vida d’aquseta Mar Orfila / Mürfila que ens han dit que és la persona que falta. L’Enric Alarcón, des del seu raconet, hi posa el seu gra de sorra, amb un contrapunt molt còmic.

La Gemma Brió i la Tàtels Pérez ens parlen de La Vida Es Sueño i ens parlen de la nostra vida, plena d’irrealitats que ens empassem com si fossin reals. I ens demostren la força de la xarxa, capaç de fer aparèixer el més impensable, només amb un hashtag: #gwenismürfila

¿La vida es sueño? O ##gwenismürfila, a La Villarroel, és una comèdia esbojarrada i segur que riureu molt… però, penseu-hi… té molt de suc!!!


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *