Crítica: Les males persones – El Maldà

Nota. 9 sobre 10

La Cia. Parking Shakespeare es tanca al Maldà per presentar-nos Les Males Persones, un muntatge basat en Els Bandits, de Schiller. Un muntatge que és fosc des de bon començament. No és només la il·luminació i els seus efectes visuals, és el text i al interpretació, que ens mostren la faceta més obscura de les ànimes dels personatges.

La nova proposta de Parking Shakespeare arriba a El Maldà

El decorat, amb aires rigolians, defineix molt bé els espais i la il·luminació tenebrosa accentua la foscor de l’obra. Uns personatges duals que són el que són perquè l’entorn no els deixa més camins. La decisió de ser bons o dolents ja no és natural. Rousseau queda lluny.  Aquí ja no se sap si som bons o dolents per naturalesa. El que som, ens ve imposat, marcat, des de fora, per tot allò que ens envolta: la família, els amics, la classe social, el propi trajecte vital, les nostres decisions…

Un pare que estima els seus fills però que menysté el segon per un amor i una preocupació desmesurades per l’hereu. Un hereu que necessita espai i que es troba amb les ales tallades. Un germà petit que no té un entorn que li retorni afecte. Una dona que estima amb passió desmesurada i no se sent corresposta, uns homes que no troben més sortida que la violència per poder sobreviure… tots ells es veuen abocats a un final que cap d’ells no volia.

A Les Males Persones hi trobem moments que ens recorden la història del Fill Pròdig i moments en què veiem el Rei Lear, passant de la cordura a la bogeria, i Edmund, el fill bastard que no entén perquè ell no és igual que el seu germà hereu legítim.

Carles Gilabert i Santi Monreal interpreten els seus personatges amb ràbia i despit. No hi ha compassió. Una bona direcció de Carles Mallol fa que el drama no esdevingui un melodrama i que els espectadors sortim amb el cor encongit, pensant que la línia que separa els bons dels dolents és força més fina del que ens pensàvem.

A Les Males Persones descobrireu que ser una mala persona és una decisió personal que no sempre podem evitar prendre.

espectaculos barcelona

Te interesará:

Crítica: La rebel·lia és possible Nota: 8.5 sobre 10 Lluitar per 28 cèntims, té cap sentit? I lluitar pels nostres drets? Si els nostres drets són 28 cèntims... què farem? Ho deixarem ...
Primavera sound 2017: fechas ¿Buscando las fechas para el Primavera Sound 2017? Este festival de música de Barcelona es uno de los más reconocidos tanto a nivel nacional como inte...
Crítica: El preu Nota: 8,5 sobre 10 El Preu en teatro Goya de Barcelona, es una obra que podemos recomendar, fuimos a verla y nos pareció buena. Sin embargo me niego a...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *