Crítica: “Likes” de Núria Guiu a la Sala Hiroshima

Crítica: “Likes” de Núria Guiu a la Sala Hiroshima
5 (100%) 2 votes

Nota: 5 sobre 10

Núria Guiu ens presenta “Likes”, un espectacle que, com ella mateixa explica només començar, neix a partir d’un treball de recerca del grau en antropologia que està cursant. Pel procés de creació s’ha basat en el ‘mètode d’observació participant’, que és l’anàlisi de la participació social en fenòmens que esdevenen, en aquest cas, virals. Ella aprofundeix sobre la mercantilitat dels likes de les xarxes, vinculats al capital, a l’economia i a la seva repercussió social.

Likes, un espectacle de dansa que parla sobre les xarxes socials

Per fer-ho ens posa en context amb una conferència inicial. Ens explica que per fer l’espectacle “Likes” porta a escena l’anàlisi antropològic de dos fenòmens molt populars al Youtube: el cover dance (versions de coreografies que acaben sent virals i grans èxits a les xarxes), i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga que han sorgit amb els anys i han utilitzat les xarxes per difondre’s massivament.

La proposta teòrica és doncs interessant, i l’estudi al que pertany el procés de creació també, no obstant, del que promet ser al que és o podria ser demana donar una altra volta al resultat.

Dansa i ioga es donen la mà a Likes 

Comença la mostra física amb la recreació de coreografies cover dance per seguir amb la mostra de seqüencies de diferents varietats de ioga units entre ells. Fins aquí bé, però a partir d’aquest moment la resta de l’espectacle perd el fil narratiu i costa trobar-hi els paràmetres sota els que es justifica (més enllà d’ajuntar les mostres anteriors barrejades i unides, cada vegada més ràpid i afegir-hi material similar entre mig per reforçar la idea). Si a més esteu familiaritzats o us dediqueu al ioga, la dansa o el treball corporal, no us sentireu gens sorpresos amb el moviment i recorregut que utilitza o l’ús que en fa. Si pel contrari no és el vostre medi, us encantarà.

Tot això ho fa acabar amb un nu a escena gens necessari per no ser significatiu en el missatge que ens vol donar, sinó que més aviat es veu com un recurs antic i massa usat per finalitzar l’espectacle. Si la intenció d’aquesta nuesa era parlar sobre fins a on som capaços d’arribar per obtenir aquests likes o a quin camí ens pot portar tot plegat, podria haver utilitzat un recurs diferent al del nu.

Tot i això no deixa de ser una proposta innovadora i una altra manera d’apropar, sota una mirada diferent, el llenguatge del moviment al públic.

 


Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *