Crítica: LLUEVEN VACAS – Por un día, puedes seguir arrastrándote…

Crítica: LLUEVEN VACAS – Por un día, puedes seguir arrastrándote…
5 (100%) 1 vote

Nota: 9 sobre 10

Llueven vacas és més que teatre. Llueven vacas és un text que ens mostra la realitat de moltes dones arreu del món, dones que formen part d’una estadística que surt sovint als diaris, i que molts de nosaltres mirem com si només fossin un número.

Llueven vacas, una obra sobre les dones maltractades i sotmeses

A Llueven vacas ens mostren el dia a dia d’una d’aquestes dones, una dona que ja no és número: li posem cara, li posem cos, li posem nom.

Margarita està casada amb Fernando. En aparença, són un matrimoni feliç que fa bromes:

Nena, mira, llueven vacas. (Fernando)

¿Por qué no van a llover patates? (Margarita)

Però de seguida veiem que la relació entre ells és molt tòxica.

¿Pero qué he hecho yo ahora? (Margarita)

Margarita viu aterrada pel seu marit. Mai no se sent segura del que fa, del que diu… sempre té por d’enfadar-lo. Aïllada en una casa allunyada de tot, en Fernando ha aconseguit que l’aïllament sigui total. La manipulació és tan gran que, fins i tot, Margarita renuncia als seus propis records, al seu passat, a tot…

Era mi madre. (Margarita)

Tu no tenías madre. (Fernando)

Fernando es converteix en l’únic nexe de Margarita amb el món exterior i, fins i tot, amb ella mateixa.

¿Tengo que contarte todo lo que hago por ti? (Fernando)

Soy tonta. (Margarita)

La realitat de Margarita està tan distorsionada, que Fernando li fa viure allò que no és: que no té una cama, que ha perdut les dues, que els seus records no són reals, que Carol és una amiga i convidada.

No sé cómo me aguantas. (Margarita)

¡Haces demasiadas preguntas! (Fernando)

Fernando és un manipulador, prepotent, segur de la seva força sobre Margarita, de la seva ascendència, i la utilitza, l’esprem… fins que ja no li fa falta. Ella, en una situació d’indefensió total, abduïda per Fernando, sent que tot el que passa és culpa seva.

Esto te pasa por no hacerme caso. (Fernando)

Coral, l’amiga de Fernando, amant i nova conquesta, entra a la casa com a convidada, es fica al llit de Fernando i fa el que Fernando vol. Entra en formar part de l’univers de Fernando, i veiem com també acaba manipulada per ell.

Llueven vacas ens parla de violència domèstica. De la brutalitat que molts homes exerceixen sobre les dones. En aquest cas ens planteja el cas d’un home que sempre busca dones molt febles per poder dominar-les. Un depredador que necessita demostrar la seva força amb persones més dèbils. Un covard que no s’atreveix amb qui és com ell.

Murió por mí. Me quería tanto. (Fernando)

Un text de Carlos Be molt dolorós

El text de Carlos Be és molt dolorós. Fa mal veure com Margarita rep cops verbals, físics i psíquics sense que hi puguem fer res. I ens adonem de què Margarita és moltes dones i que potser en coneixem algunes i no sabem que estan passant per aquest calvari.

De cara enfora, tot va bé. Els Fernandos que ens envolten saben fer el seu paper de cara a la galeria, i les Margarites ja saben que no poden sortir del seu paper per por al que puguin trobar-se quan tornin a casa. La por les fa callar. El silenci les mata.

¿Dónde vas pintada así? Pareces una mona. (Fernando)

Bones interpretacions

Lídia Navarro (Margarita), Carol Verano (Coral) i Joan Bentalló (Fernando), ens fan un retrat molt dur d’una realitat que tenim a tocar dels dits. El text i la direcció de Carlos Be podrien semblar exagerats… però no ho són. Les estadístiques de dones mortes ho demostren.

Un muntatge en el que Joan Bentalló fa un Fernando esfereïdor, un manipulador expert, un cínic, un hipòcrita. Una persona menyspreable… que només deixa veure aquestes facetes a casa.

L’escenari, amb pocs elements, recrea un món inhòspit, que en Fernando encara va fent més inhòspit posant fora de l’abast de Margarita tot allò que és un fil amb el món exterior, o amb la seva pròpia història.

En 2016, 28.000 mujeres solicitaron órdenes de protección o medidas cautelares. De las 28.000 mujeres, 44 fueron asesinadas.

Llueven vacas, a la Versus, ens parla de dones. No ens parla de números. Són dones. Són dones que viuen en perill cada dia només per ser dones, per ser a casa seva. Llueven vacas ens demana que no tanquem els ulls. Que mirem. Que ajudem.


2 comentarios:

  1. Fora de l escenografia, l obra en sí mateix és una menjada d olla impressionant. No m ha agradat gens. Sí l interpretació de la robot J, res de nou en la de Lluís Marco q m agrada sempre, i res de nou en la de la Guallar, q no sol agradar-me..
    No cal q hi aneu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *