Crítica: MAREMAR un viatge per Mar a la recerca d’una llar

Crítica: MAREMAR un viatge per Mar a la recerca d’una llar
3.2 (64.67%) 60 votes

Nota: 9 sobre 10

El nou musical de Dagoll Dagom, Maremar, s’estrena el dilluns 24 de setembre al Teatre Poliorama, per les festes de la Mercè. Dissabte, vam poder assistir a la primera prèvia de l’espectacle.

Maremar gira entorn a la figura de Pèricles, príncep de Tir, i els seus viatges per terra i mar, que el portaran a conèixer la seva dona i com a conseqüència li donaran el regal d’una filla; Marina. Un muntatge amb una posada en escena, moderna, trencadora, amb dansa contemporània, i música a capella, fa referència a una temàtica actual que toca i que tots coneixem; els refugiats.

Maremar, el nou musical de Dagoll Dagom i Lluís Llach

Maremar és un espectacle molt diferent al què normalment hem vist de Dagoll Dagom. Amb música de Lluis Llach cantada A capella durant tota l’obra, amb diferentes veus molt ben empastades, i acompanyades amb energètiques coreografies d’Ariadna Peya que no deixen de sorprendre.

L’espectacle està recolzat en molts moments d’imatges i vídeos que es projecten a l’escenari i juntament amb els moviments coreogràfics dels actors, dóna molt realisme a la història.

Grans actors i grans veus a Maremar

Els actors, molt joves, sorprenenen amb un talent musical i interpretatiu extraordinàri. Elena Tarrats, la protagonista de l’espectacle, dóna a la història una veritat increïble. Mercè Martinez i Roger Casamajor que són qui porten el pes de l’espectacle, transmeten un realisme i una gran profunditat a l’obra.

Un espectacle musical que s’inspira en els viatges de Pèricles per parlar d’una història actual i molt real; de les mil·lions de persones que viatgen a través del mar, terra i aire dia a dia buscant una nova casa on viure.

Maremar és un viatge ple de sentiments, que t’atrapa i t’arriba molt endins. Un imprescindible d’anar a veure. Fins al 19 de gener al teatre Poliorama.


2 comentarios:

  1. Emocionant! Excel.lent!

  2. Música i coreografies molt bé. La dramatúrgia i la interpretació fluixes. Un Shakespeare mal fet amb el drama contrmporani del Mediterrani com a anècdota. Una pena

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *