Crítica: M.A.R.I.L.U.L.A.

Nota:8,5 sobre 10

La Sala Muntaner presenta M.a.r.i.l.u.l.a, una reflexió trascendental sobre la vida d’una dona de 37 anys en crisi, que es planteja la seva vida, fins al punt de voler deixar d’existir. Aquesta obra escrita per una autora grega, Lena Kitsopoulou, es va estrenar a Atenes l’any 2009 i fa referència a la crisi econòmica grega. Més tard, va representar-se a Milà, París o Londres.

Una comèdia existencialista en forma de monòleg, que parla sobre la vida de la protagonista, una dona frustrada que es qüestiona a través de preguntes com hauria pogut ser la seva vida si hagués pres un altre rumb i imagina que hi ha una pastilla que pot ajudar-la a acabar amb tot. Però aquesta, també parla de la nostra societat actual, en crisi, de les nostres creences i ho qüestiona tot fins al punt de plantejar-nos qui som, què fem aquí i perquè fem el que fem i com podem arribar a ser feliços realment.

Una comèdia que ens fa reflexionar sobre la vida i ens planteja nous punts de vista

La protagonista de Marilula no es troba gaire bé avui, últimament no ha tingut bons dies, més aviat al contrari. És una dona deprimida, enfadada amb el món però que tot i així, està carregada de força i d’un sentit de l’humor molt agut. Durant l’hora i 15 minuts que dura l’espectacle, aquesta ens explica com és la seva vida i ens planteja preguntes sobre situacions que vivim totes les persones i intenta qüestionar-les i dona’ls-hi la volta.

Mònica Glaenzel, l’única actriu que interpreta aquest monòleg, troba el punt just entre el drama i la comèdia. Té un absolut control de les seves emocions i les transmet de manera tant natural que arriben a l’espectador d’una manera immediata. Amb un ritme i un to constant que no baixa ni un moment, Glaenzel està pendent de cada aspecte i canvi d’humor de la protagonista d’aquesta comèdia i els transmet a la perfecció.

La posada en escena dirigida per Josep Maria Mestres, és simple, propera i molt precisa. Només el necessari per entendre la història. Una taula, un ordinador, una copa i una ampolla de vi. L’obra és acompanyada de música grega i també d’altra, sempre molt present en tota l’obra i que hi dóna un punt molt interessant enmig de totes les reflexions plantejades.

En definitiva, Marilula és una obra que fa pensar, reflexionar, riure, filosofar i veure i apreciar el món des d’una altra perspectiva.

Te interesará:

Crítica: Monòleg del perdó Crítica de Laia Ruiz Nota:  7 sobre 10 El flyer de la Seca deia així: "I de què tracta? És un conte, hi ha una història o què? O només delireu..." I a...
Crítica: La Bohème – Liceu Nota: 9,5 sobre 10 El Gran Teatre del Liceu ens ofereix fins el 8 de juliol una de les òperes italianes més belles i conegudes de tots els temps: La ...
Critica: El curiós incident del gos a mitjanit Critica de Nicolas Larruy Nota: 9 sobre 10 El curiós incident del gos a mitjanit es una història feta amb retalls, que comença amb un incident amb un ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *