Missa Bernstein

L’Auditori ha presentat aquest cap de setmana com a concert de cloenda la Missa de Bernstein. L’OBC dirigida per Clark Rundell ha estat l’encarregada d’interpretar-la juntament amb el Cor Madrigal, el Cor Lieder Càmera, el Cor infantil Amics de la Unió i el Cor de Teatre.

Una gran obra de Leonard Bernstein, escrita en format de missa d’una manera molt original. L’obra, la qual al principi pot costar una mica entrar-hi, és una barreja de diferents estils musicals, amb trossos més clàssics, altres més moderns i sobretot plena de sorpreses. Una barreja constant d’estils, música dissonant, molta percussió i instruments inesperats.

Un gran concert de música clàssica a L’Auditori de Barcelona

Aquest muntatge ha dividit les diferents parts de la missa distribuint-les de manera que cada un dels cors participa en alguna de les parts com a protagonista. Tot i així, n’hi ha algunes en què coincideixen tots cantant junts. El fil conductor de la missa el porta un personatge que acompanyat d’un nen, es pregunta i es qüestiona diferents temes de la vida i sentiments que li van apareixent.

missa de bernstein2

La missa comença amb un caràcter molt diferent del que segueix. Hi ha temes, frases que es repeteixen durant tota l’obra com a mode de “leitmotiv”, però en general va variant molt.

L’OBC i el seu director, Rundell, van interpretar amb molta força i emoció tota la missa, deixant bocabadats a tot el públic i com sempre amb la seva potència habitual que tan impressiona escoltar. Rundell, amb molta energia i decisió, va dirigir l’orquestra amb una seguretat i empenta impressionant.

A destacar les parts de solos que es van distribuir els membres del Cor de Teatre, qui a més de cantants són actors, i que van sorprendre molt positivament amb la seva interpretació. També recitaren algun dels textos en anglès que van apareixent a l’obra.

La resta de cors, amb un estil més clàssic, també van estar a l’altura de la missa, i en tot moment van interpretar l’obra transmetent l’energia, la força i la potència que aquesta requeria. Val a dir que són molt interessants les dissonàncies a les quals constantment ens sotmet el compositor, creant una situació de caos, confusió i desconcert molt intrigant i de tensió a l’obra.

Una composició gens fàcil ni d’afinar ni d’interpretar però superada amb nota tan per part dels cors com de l’orquestra, ja des del primer dia a l’estrena, on es va poder notar com el públic va quedar fascinat i molt sorprès del resultat obtingut.

Te interesará:

Les cadires – Teatre Akadèmia Nota: 7.5 sobre 10 Per saber què es cou dalt dels escenaris de Barcelona, cal fer un tast de tots els gèneres: un musical, una comèdia, un clàssic, ba...
Crítica: L’habitació del nen – Almeria... Nota: 7,5 sobre 10 Hi ha moments que no s’haurien de viure mai i enfrontar-se a la possible mort d'un fill és sens dubte un d'ells. Un dels nostres pi...
Crítica: Flor de nit, El cabaret Nota: 9 sobre 10 Flor de Nit, un musical de Dagoll Dagom, se reinventa y se convierte en un musical de pequeño formato, ambientado en un cabaret atemp...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *