Missa Bernstein

L’Auditori ha presentat aquest cap de setmana com a concert de cloenda la Missa de Bernstein. L’OBC dirigida per Clark Rundell ha estat l’encarregada d’interpretar-la juntament amb el Cor Madrigal, el Cor Lieder Càmera, el Cor infantil Amics de la Unió i el Cor de Teatre.

Una gran obra de Leonard Bernstein, escrita en format de missa d’una manera molt original. L’obra, la qual al principi pot costar una mica entrar-hi, és una barreja de diferents estils musicals, amb trossos més clàssics, altres més moderns i sobretot plena de sorpreses. Una barreja constant d’estils, música dissonant, molta percussió i instruments inesperats.

Un gran concert de música clàssica a L’Auditori de Barcelona

Aquest muntatge ha dividit les diferents parts de la missa distribuint-les de manera que cada un dels cors participa en alguna de les parts com a protagonista. Tot i així, n’hi ha algunes en què coincideixen tots cantant junts. El fil conductor de la missa el porta un personatge que acompanyat d’un nen, es pregunta i es qüestiona diferents temes de la vida i sentiments que li van apareixent.

missa de bernstein2

La missa comença amb un caràcter molt diferent del que segueix. Hi ha temes, frases que es repeteixen durant tota l’obra com a mode de “leitmotiv”, però en general va variant molt.

L’OBC i el seu director, Rundell, van interpretar amb molta força i emoció tota la missa, deixant bocabadats a tot el públic i com sempre amb la seva potència habitual que tan impressiona escoltar. Rundell, amb molta energia i decisió, va dirigir l’orquestra amb una seguretat i empenta impressionant.

A destacar les parts de solos que es van distribuir els membres del Cor de Teatre, qui a més de cantants són actors, i que van sorprendre molt positivament amb la seva interpretació. També recitaren algun dels textos en anglès que van apareixent a l’obra.

La resta de cors, amb un estil més clàssic, també van estar a l’altura de la missa, i en tot moment van interpretar l’obra transmetent l’energia, la força i la potència que aquesta requeria. Val a dir que són molt interessants les dissonàncies a les quals constantment ens sotmet el compositor, creant una situació de caos, confusió i desconcert molt intrigant i de tensió a l’obra.

Una composició gens fàcil ni d’afinar ni d’interpretar però superada amb nota tan per part dels cors com de l’orquestra, ja des del primer dia a l’estrena, on es va poder notar com el públic va quedar fascinat i molt sorprès del resultat obtingut.

Te interesará:

Presentación de temporada: Auditori de Sant Cugat El Teatre Auditori de Sant Cugat presenta una temporada de traca. Hi podreu trobar espectacles per a tots els gustos, per a totes les edats. Han fet u...
Crítica: Gente Bien – La Cubana Nota 7 sobre 10 Somos admiradores de la Cubana desde hace mucho tiempo, cuando paseaban su pasacalles por las fiestas del barrio de Gràcia, así que fu...
Crítica: María Estuard Nota: 10 sobre 10 Dues reines. Dues creences. Dues maneres de veure el món. Un equilibri polític fràgil. Les aliances polítiques, els poders fàctics, ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *