Missa Bernstein

L’Auditori ha presentat aquest cap de setmana com a concert de cloenda la Missa de Bernstein. L’OBC dirigida per Clark Rundell ha estat l’encarregada d’interpretar-la juntament amb el Cor Madrigal, el Cor Lieder Càmera, el Cor infantil Amics de la Unió i el Cor de Teatre.

Una gran obra de Leonard Bernstein, escrita en format de missa d’una manera molt original. L’obra, la qual al principi pot costar una mica entrar-hi, és una barreja de diferents estils musicals, amb trossos més clàssics, altres més moderns i sobretot plena de sorpreses. Una barreja constant d’estils, música dissonant, molta percussió i instruments inesperats.

Un gran concert de música clàssica a L’Auditori de Barcelona

Aquest muntatge ha dividit les diferents parts de la missa distribuint-les de manera que cada un dels cors participa en alguna de les parts com a protagonista. Tot i així, n’hi ha algunes en què coincideixen tots cantant junts. El fil conductor de la missa el porta un personatge que acompanyat d’un nen, es pregunta i es qüestiona diferents temes de la vida i sentiments que li van apareixent.

missa de bernstein2

La missa comença amb un caràcter molt diferent del que segueix. Hi ha temes, frases que es repeteixen durant tota l’obra com a mode de “leitmotiv”, però en general va variant molt.

L’OBC i el seu director, Rundell, van interpretar amb molta força i emoció tota la missa, deixant bocabadats a tot el públic i com sempre amb la seva potència habitual que tan impressiona escoltar. Rundell, amb molta energia i decisió, va dirigir l’orquestra amb una seguretat i empenta impressionant.

A destacar les parts de solos que es van distribuir els membres del Cor de Teatre, qui a més de cantants són actors, i que van sorprendre molt positivament amb la seva interpretació. També recitaren algun dels textos en anglès que van apareixent a l’obra.

La resta de cors, amb un estil més clàssic, també van estar a l’altura de la missa, i en tot moment van interpretar l’obra transmetent l’energia, la força i la potència que aquesta requeria. Val a dir que són molt interessants les dissonàncies a les quals constantment ens sotmet el compositor, creant una situació de caos, confusió i desconcert molt intrigant i de tensió a l’obra.

Una composició gens fàcil ni d’afinar ni d’interpretar però superada amb nota tan per part dels cors com de l’orquestra, ja des del primer dia a l’estrena, on es va poder notar com el públic va quedar fascinat i molt sorprès del resultat obtingut.

Te interesará:

XXII Salón del Manga de Barcelona: más y mejor Que el Salón del Manga de Barcelona bate récord de asistentes, hace años que dejó de ser noticia. Cada año se amplían los metros cuadrados que el reci...
Crítica: Revolta de Bruixes – T. Lliure Nota: 8 sobre 10 En Revolta de Bruixes volvemos a medidos de los años 70… hasta podemos oír como alguien tararea Waterloo de Abba… pero eso es solamen...
Crítica: Art – T. Goya Nota: 7 sobre 10 Art. Un texto que se ha llevado a escena muchas veces, de sobras conocido por el público y que, a pesar de esto, está llenando el tea...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *