Crítica: Music has not limits

Crítica: Music has not limits
5 (100%) 2 votes

Es pot dir més alt però no més clar: Music has no limits és una injecció d’adrenalina en vena amb efectes secundaris, no apte per a cardíacs. Durant uns dies viureu en una bombolla musical, explosiva i acolorida, i us costarà tornar a la normalitat. I és que tenen raó: la música no té límits.

Després de visitar ciutats internacionals i espanyoles, la companyia ha passat per Barcelona on han fet un únic concert al Coliseum. Llàstima que no s’hi estiguin més dies perquè és un espectacle digne de veure, escoltar i sobretot viure. A diferència d’altres concerts similars, el públic s’implica gairebé des del minut zero. Els espectadors canten i aplaudeixen des de la primera cançó. Jo també, clar.

Music has no limits és energia en estat pur

Durant més d’hora i mitja, els integrants d’aquest grup – cantants i músics que solen acompanyar grans artistes – ens conviden a cantar algunes de les cançons més conegudes de les darreres dècades, Com un playlist on trobem tot el que ens agrada: Queen, Rollings Stones, Adele, Alicia Keys, Bruno Mars, Guns and Roses, Michael Jackson, Robbie Williams, Lady Gaga ….

Music has no limits és un còctel musical amb una peculiar barreja d’estils: pop, rock, salsa, òpera, house, etc.  Segons paraules del seu creador, Miguel Depáramo, “ Music has no límits” és una companyia d’espectacles que crea shows.

Si a aquest repertori – que ja és un bon reclam – li afegim una bona dosi de tecnològica en àudio i vídeo i algun número d’acrobàcia, el resultat és espectacular. La música electrònica es barreja amb peces d’òpera (la cantant d’aquest gènere té una veu esplèndida), el violí, el xelo, el piano i fins i tot una guitarra espanyola. Tot això sense interrupcions ni avisar-nos dels canvis d’estil. Res se’ns fa estrany perquè dalt l’escenari tot s’hi val.

La posada en escena de Music has no limits és plena de llum i colors

L’escenografia, la il·luminació i el vestuari són peces fonamentals per crear la màgia. Llums de neó de colors es projecten tant a la part posterior de l’escenari com al pati de butaques, figures geomètriques, fum … Des de l’amfiteatre on jo estava gairebé es podien tocar els llums projectats pels focus. El vestuari ens fa pensar que som en un concert de heavy (cuir negre, cabells en punta, botes …) Tots els elements estan pensats per fer lluir l’espectacle.

La qualitat musical dels dotze artistes que intervenen a Music has no limits és exemplar, sense excepció, però m’agradaria destacar el carisma de la cantant principal que en un instant es posa el públic a la butxaca. Els assistents responen amb obediència a la invitació d’aplaudir o ballar dels membres d’aquesta formació musical.

Com diu el nom de l’espectacle Music has no límits, la música no té límits i l’entusiasme del públic, tampoc. Canten, ballen, criden, fan fotos i vídeos i es rendeixen sense condicions. Resulta gairebé impossible no participar perquè l’energia és contagiosa. De sobte som com una gran família que es mouen al mateix ritme i no volen que s’acabi la música. Una altra, una altra,…

Ja tinc ganes que tornin a venir l’any vinent però hauré d’esperar.

Lluïsa Guàrdia

Filòloga i peridista cultural. Amant de totes les expressions culturals: cinema, teatre, música, exposicions, lectura ...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *